Si, en les nostres latituds, el teatre medieval no passava de ser, almenys fins als anys 60, un extravagant
objecte d’estudi, incert i trencallós com una mòmia en mal estat, Josep Romeu i Figueras va ser el seu revivificador, no pas amb sessions úniques i privades, ans amb una projecció espectacular que va permetre descobrir al gran públic les enormes possibilitats escèniques i emotives d’aquella dramatúrgia tan ignorada.