«Les coses i els fets són muts; som nosaltres que els fem parlar amb les nostres paraules, amb les
nostres ficcions veraces», diu la veu del narrador al primer capítol d’aquesta novel·la complexa i original, guardonada amb el Premi Llibreter 2017. No es tracta d’una novel·la històrica, tot i que el nucli argumental se situï l’any 1837, en la primera guerra carlina.
[…] El primer pas va ser demanar a l’Ajuntament si les tres germanes constaven enterrades al cementiri d’Igualada. Magdalena Castells estava inscrita en la sepultura 11.013. De les altres dues germanes, Dolors i Concepció, no n’hi havia cap rastre.
En un dels passatges d’aquest relat-dietari (Verd aigua, Ed. Minúscula, 2010), Marisa Madieri descriu l’alegria i torbació de ser convidada a una festa sense tenir un vestit com el de les companyes de classe. Recorda la vergonya de sentir que havia de rebutjar la invitació i el gest de la seva mare que, endevinant-ho, empenyora un braçalet i un abric per poder-li comprar un conjunt d’orló de color verd Nil que ella conservarà molts anys, fins i tot deformat.
