No són poques les persones que per opció de vida es neguen a posar la pròpia mort en relació amb una esperança transcendent i rebutgen de dipositar en mans de la divinitat la valoració ètica de la seva existència. Per això té sentit que ens preguntem de quina manera i amb quina argumentació les persones atees afronten la pròpia mort.
El món tan convuls de la política en el si de les nostres democràcies ens obliga a reflexionar un altre cop sobre els fonaments i el funcionament del poder polític. Sembla interessant, al respecte, repassar la primera fonamentació filosòfica de l’actual Estat democràtic… Adrecem la nostra mirada, doncs, a la concepció filosòfica de la política de John Locke (1632-1704).
La figura d’Hipàtia ha esdevingut popular gràcies a la coneguda pel·lícula Ágora, d’Alejandro Amenábar (2009). Aquest article en recupera el personatge històric real en un triple sentit: primer exposa el context hel·lenístic que va caracteritzar l’antiguitat tardana; després presenta la filosofia neoplatònica de Plotí, que explica l’actitud d’Hipàtia davant la vida; i, finalment, se centra en els fets més importants de la seva biografia.
Hannah Arendt està reconeguda en l’actualitat com una de les pensadores més competents i originals del segle XX. Aquest treball examina a fons la seva trajectòria biogràfica i, mitjançant un resum articulat en cinc tesis, un aspecte molt particular del seu pensament: les seves idees essencials sobre la política, entesa com a «natalitat». El text es completa amb una reflexió sobre el pensament d’Arendt i una bibliografia final.
