Josep Gras Carmona

Ingmar Bergman. Màscares, miralls, representació

Recorregut d’un itinerari per alguns títols emblemàtics de la filmografia d’Ingmar Bergman, a partir d’un criteri d’afinitat personal —però documentat en fonts objectives i més expertes—, que vol ser alhora una invitació al visionat d’aquestes peces cinematogràfiques magnífiques i vigents malgrat la distància en el temps en què foren realitzades.

 

Virginia Woolf: l’eterna renovació

El 25 de gener d’aquest 2018 es complien cent trenta-sis anys del naixement de Virginia Woolf (Londres, 1882-1941), probablement l’escriptora més influent en la narrativa del segle XX. En fa noranta que un dels seus títols més fascinants i alhora inclassificables, “Orlando. A Biography”, aconseguia un important èxit de vendes malgrat les reticències inicials del món editorial.

Història d’una passió

La passió silenciosa (A Quiet Passion) a què es refereix el títol original d’aquesta pel·lícula del 2016 no és altra que la d’escriure, a la qual la poeta Emily Dickinson (Massachussets, 1830-1886) va lliurar-se en cos i ànima i de la qual va rebre una felicitat gairebé invulnerable, en contraposició a una vida turmentada i, tal com deia ella mateixa, incompleta en molts aspectes.

Svetlana Aleksiévitx, historiadora de l’ànima

El periodisme que fa Svetlana Aleksiévitx (Stanislawów, territori ucraïnès, 1948), basat sobretot en l’entrevista, és del més alt nivell tant pel que fa al rigor en la metodologia de treball com en els resultats obtinguts que, podem dir-ho ja en aquestes primeres línies, constitueixen un document històric de primer ordre absolutament colpidor.

Shakespeare, el mirall immortal

Aquests dies, fa quatre-cents anys de la mort de William Shakespeare (1564-1616), gairebé coincident amb la de Miguel de Cervantes (1547–1616). Dos enormes escriptors, mestres de mestres, la influència dels quals ha travessat el llindar de les èpoques i dels corrents fins a arribar al temps actual amb una vitalitat immarcescible.

El testimoni ètic en la literatura de l’Holocaust

Certament, el centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), així com els cinquanta anys de la publicació per primer cop de K. L. Reich, la novel•la autobiogràfica que va escriure sobre els quatre anys passats a Mauthausen, són un bon pretext per acostar-se a l’anomenada «literatura concentracionària» i comentar-ne alguns aspectes essencials. Això és el que fa, justament, aquest article.