Entre 2002 i 2014, George Steiner va concedir una sèrie d’entrevistes, en què manifestava les seves opinions sobre aspectes de l’actualitat i parlava de qüestions més personals. Es van editar amb el títol “Un largo sábado” i mostren un rostre proper de l’humanista.
El títol d’aquest llibre de Marta Marín-Dòmine —Fugir era el més bell que teníem—, ens situa de ple en el que ha estat un dels principals leitmotiv en la vida de l’autora i de la seva família: la necessitat de fugir; de deixar anar llast i recomençar de nou.
L’ordre del dia (Edicions 62, 2018) d’Éric Vuillard, fou guardonada amb el prestigiós premi Goncourt el 2017. És una obra breu pel que fa al nombre de pàgines, però enorme en la seva grandària literària. Captivadora des de la primera frase, amb una prosa enèrgica, voraç, poderosa.
Recorregut d’un itinerari per alguns títols emblemàtics de la filmografia d’Ingmar Bergman, a partir d’un criteri d’afinitat personal —però documentat en fonts objectives i més expertes—, que vol ser alhora una invitació al visionat d’aquestes peces cinematogràfiques magnífiques i vigents malgrat la distància en el temps en què foren realitzades.
El 5 de juliol d’aquest any 2018 ens va deixar Claude Lanzmann, a París. Als 92 anys… De fet, podem dir que Lanzmann va dedicar gairebé tot aquest dilatat periple vital a fer conèixer la tragèdia del poble jueu, en el que és un dels episodis més cruents de la història contemporània.
El 25 de gener d’aquest 2018 es complien cent trenta-sis anys del naixement de Virginia Woolf (Londres, 1882-1941), probablement l’escriptora més influent en la narrativa del segle XX. En fa noranta que un dels seus títols més fascinants i alhora inclassificables, “Orlando. A Biography”, aconseguia un important èxit de vendes malgrat les reticències inicials del món editorial.
La passió silenciosa (A Quiet Passion) a què es refereix el títol original d’aquesta pel·lícula del 2016 no és altra que la d’escriure, a la qual la poeta Emily Dickinson (Massachussets, 1830-1886) va lliurar-se en cos i ànima i de la qual va rebre una felicitat gairebé invulnerable, en contraposició a una vida turmentada i, tal com deia ella mateixa, incompleta en molts aspectes.
El periodisme que fa Svetlana Aleksiévitx (Stanislawów, territori ucraïnès, 1948), basat sobretot en l’entrevista, és del més alt nivell tant pel que fa al rigor en la metodologia de treball com en els resultats obtinguts que, podem dir-ho ja en aquestes primeres línies, constitueixen un document històric de primer ordre absolutament colpidor.
Aquests dies, fa quatre-cents anys de la mort de William Shakespeare (1564-1616), gairebé coincident amb la de Miguel de Cervantes (1547–1616). Dos enormes escriptors, mestres de mestres, la influència dels quals ha travessat el llindar de les èpoques i dels corrents fins a arribar al temps actual amb una vitalitat immarcescible.
El 19 de juny va morir a Nova York James Salter, pocs dies després d’haver complert els noranta anys. Un dels grans escriptors de l’estirp de Roth, Cheever, Bellow…
Cannes i Nuri Bilge Ceylan (Istanbul, 1959) són dos noms inseparables en el panorama cinematogràfic actual.
Comentari sobre la pel·lícula La grande bellezza. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
Certament, el centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), així com els cinquanta anys de la publicació per primer cop de K. L. Reich, la novel•la autobiogràfica que va escriure sobre els quatre anys passats a Mauthausen, són un bon pretext per acostar-se a l’anomenada «literatura concentracionària» i comentar-ne alguns aspectes essencials. Això és el que fa, justament, aquest article.
Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen. En aquest cas, l´autor comenta la pel·lícula Anna Karènina, basada en l´obra de Tolstoi.
