En la novel·la “Homes en la meva situació” l’autor noruec Per Petterson narra el desfici vital d’Arvid Jansen. La ficció televisiva nòrdica té trets que s’assemblen a la seva veu narrativa, també demana atenció i perseverança per deixar que les històries agafin pes.
Arran del cinema clàssic de Hollywood, el mafiós —com el cowboy, per exemple— també va trobar el seu lloc dins de la mitologia cinematogràfica. Les tres obres fundacionals del gènere, Little Caesar (Mervyn LeRoy, 1931), El enemigo público (William A. Wellman, 1931) i Scarface (Howard
Hawks, 1932), van configurar, en ben poc temps, una iconografia perdurable.
Quan a John Ford li demanaven què calia per fer una bona pel·lícula, acostumava a dir, sorneguer: «Tres coses: un bon guió, un bon guió i un bon guió». Han passat els anys, han canviat els formats —el millor cinema ara es fa a la televisió—, però la sentència de Ford no ha perdut vigència.
L’any 2001, quan em van encarregar de traduir al català “La sombra del viento”, de Carlos Ruiz Zafón, la novel·la no era pas cap èxit. Ara bé, el primer títol de la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats es va anar obrint pas, sobretot a partir dels comentaris elogiosos dels lectors. No era, tampoc, una novel·la premiada. És a dir, que no s’havia posat en marxa, llavors, cap dels mecanismes propis de la indústria editorial.
Fer una fotografia és, avui en dia, més fàcil que mai. Com a resultat dels avenços tecnològics, la imatge fotogràfica ha esdevingut omnipresent. Es multipliquen els dispositius (el mòbil, la tablet, la càmera…) que permeten obtenir imatges de la realitat, i, al mateix temps, creixen les possibilitats de compartir aquestes fotografies (a través de les xarxes socials, per exemple) a una velocitat abans impensable.
La secció «Garba», en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
