M. Carme Junyent Figueras

En la primera reunió de la «Revista d’Igualada», l’Antoni em va dir que jo havia d’escriure un article per al qual ell ja tenia el títol: «El català: una llengua en perill d’extinció?»…

Ngugi wa Thiong’o és un escriptor nascut a Kenya que ha passat gran part de la seva vida a l’exili. La seva història reflecteix prou bé el curs de la literatura africana, i com la tria de la llengua ha acabat convertint-la en un producte de consum per a occidentals benpensants.

El ball de bastons té una llarga tradició a Masquefa. Tant, que ni se’n coneixen els orígens. El que sí que se sap és que, fins a l’any 1979, només el ballaven els homes… Un grup de noies que tenia ganes de ballar van topar amb dos problemes: el pressupost i l’oposició d’alguns bastoners que no volien de cap manera que entressin noies a la colla.

El nucli del debat, l’autèntica clau de volta en la vida i la mort de les llengües, és la transmissió intergeneracional. Una llengua pot mostrar símptomes d’amenaça durant segles, però quan entra en un punt de no retorn és quan els pares deixen de transmetre la llengua amenaçada per transmetre’n una altra.

Més enllà dels noms que s’acaben posant, els arguments per justificar la tria no deixen de mostrar que, fins i tot en un acte tan aparentment lliure com és atribuir un nom a un fill, estem subjectes a unes variables que el que acaben posant de manifest és que la llibertat no és tal.

Entre les idees populars sobre les llengües, una de les més conegudes és la que diu que hi ha llengües més desenvolupades que altres. De vegades, el desenvolupament s’associa a «riquesa», «cultura», «capacitat expressiva» i altres elements similars que s’atribueixen a determinades llengües, mentre es dóna per fet que són absents a la resta.

Aquest article s’inscriu en la seqüència de treballs que l’autora, professora de Lingüística General a la Universitat de Barcelona, ha anat publicant en aquesta mateixa revista sobre el «desdoblament de gènere», és a dir, sobre les normes d’ús d’una llengua pretesament no androcèntrica ni sexista. Aquesta vegada, M. Carme Junyent fa un balanç complet de la polèmica que aquesta qüestió ha suscitat, i planteja l’actual estat de la qüestió.