Marta Bartrolí Romeu

Des de la comarca ja trobem a faltar l’amic igualadí amb mirada àmplia sobre l’Anoia.

Al segle XVI, la bigàmia es considerava un atemptat contra la moral i la Inquisició n’havia reivindicat la competència per perseguir-la i castigar-la.

Nascut a la Torre de Claramunt el  1807, Joaquim era fill d’uns coneguts paperers. A la Universitat de París, va obtenir el títol de doctor en Medicina i Cirurgia, el  1829, i el 1931 es va traslladar a Cuba.

Durant segles, les confraries van ser la manifestació d’associacionisme seglar més popular a tot Espanya. Nombroses durant l’Antic Règim, a mitjans del segle XVIII se’n comptabilitzaven més de trenta mil en tota la península.

Entre el 14 de juliol de 1801 i el desembre de 1804, un total de 343 infants orfes van sortir de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona per tal de ser «encomanats a dides forasteres» que els havien de criar. Aquest era un procediment habitual que permetia a la institució fer-se càrrec de l’ingent nombre de criatures expòsites…

El 26 de març de 1790 es presenten davant el notari Francisco Raurés i Capdevila, dos igualadins, el mestre d’obres Joan Pasqual, de 57 anys i el fuster Josep Biosca, de 45, per fer relació jurada sobre les obres necessàries per a la conservació del patrimoni dels Medinaceli a les baronies de la Conca d’Òdena, la Llacuna i els seus agregats.

Amb el traspàs d’aquest exiliat, de 93 anys, ja queden a Mèxic poquíssimes de les 35.000 persones que hi van arribar just després de la Guerra Civil i amb ell desapareix l’últim dels militants del PSUC dels dos mil que s’hi van refugiar a partir de 1939.