Marta Vives Sabaté

La ciutat d’Igualada era l’entorn natural de l’Antoni. Era el seu paisatge més proper, no solament per haver-hi nascut i viscut sinó perquè la coneixia i l’estimava.

La Revista d’Igualada ha editat el seu primer llibre. Es tracta d’una obra escrita per tres membres del consell de redacció, Antoni Dalmau, M. Teresa Miret i Marta Vives. El llibre recull tots els noms dels 322 carrers i les 38 places d’Igualada, amb informació històrica de cadascun d’ells i una selecció de fotografies procedents de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.

L’any 1919, Igualada tenia gairebé 11.500 habitants i s’encabia en un terme municipal que abraçava allò que a l’edat mitjana en deien «un tir de ballesta». Estava encerclada pel passeig de Mossèn Cinto Verdaguer, aleshores anomenat passeig de l’Alameda, i pel riu Anoia i entre el final del carrer de la Soledat i fins al Molí Nou.

… Els comerços tanquen a les 9 del vespre, els espectacles comencen a les 9 o 10 de la nit, les activitats extraescolars dels infants poden acabar a les 9 del vespre… Però això, encara es pot suportar. El que us ben asseguro que és incontrolable i a còpia d’anys pot arribar a ser insuportable, són les sortides  nocturnes dels adolescents i joves. ¿Com pot ser que els espais d’oci nocturns, és a dir, els bars i discoteques, puguin tenir obert fins a les 5 o 6 de la matinada?

Hi havia una vegada una nena de set anys que estava amb la seva mare, mentre aquesta estava escoltant música. Davant el so d’una melodia, la mare va demanar als nens que callessin, que volia escoltar aquella música antiga. I la nena li va dir: «Aquesta música no pot ser antiga, si l’estem escoltant ara».

«Garba» és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.