Marc Vila i Puig (Igualada, 1972) és un fotògraf que, malgrat la seva joventut, ja porta a coll una llarga trajectòria artística i professional. A ell i a la seva obra està dedicada l’habitual secció de la revista consagrada a donar a conèixer la tasca d’algun artista de l’Anoia. Els dos articles de presentació s’acompanyen d’un currículum i d’una àmplia mostra gràfica del treball del fotògraf.
«Garba» és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
Sant Bartomeu és el patró d’Igualada, com ja ho era del gremi de blanquers o adobers i assaonadors, de llarguíssima tradició a la ciutat. Aquest article, àmpliament il•lustrat, repassa de manera exhaustiva la devoció dels igualadins envers aquest sant apòstol, els monuments, capelles i figures escultòriques que se li han dedicat al llarg de la història i la seva significació i presència primordial en les festes igualadines, així com el testimoniatge d’aquesta preferència en la literatura local.
L’any 1906, considerat el moment fundacional del Noucentisme, és també el moment de l’aparició de la primera edició d’Els fruits saborosos, una obra fonamental en la producció poètica de Josep Carner. Aquest treball, que constitueix una aportació transcendent a l’estudi de l’obra del poeta, mostra l’evolució seguida, al llarg de tres versions diferents, per un dels més cèlebres poemes d’aquest llibre, i acaba donant a conèixer una nova versió de «Les cireres ingènues» desconeguda fins fa ben poc.
Agnès Ros és una dissenyadora de Ponts que un bon dia es va traslladar amb el seu marit a viure a Igualada i van acabar arrencant una empresa pròpia, Messcalino, el 1985. Primer només dissenyaven jerseis per a home, però després ja van començar una col•lecció femenina, van expandir la seva activitat i avui ja compten amb vuit botigues arreu de Catalunya. Aquesta entrevista ens mostra la seva trajectòria i la seva manera d’entendre i abordar la feina.
En un context social realment precari, el segle XIX aporta sens dubte un interès progressiu envers la instrucció popular en els nostres pobles. L’ensenyament es considera, a partir d’aquell moment, com un factor de progrés col•lectiu, posat en pràctica especialment a partir de la Revolució francesa amb l’establiment de l’escola pública. A partir d’aquests premisses, aquest article ens explica el cas concret de la vila de la Llacuna, a la comarca d’Anoia.
Als anys quaranta del segle XX, el cèlebre arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol (1879-1949) va ser cridat a Capellades, a l’Anoia, per dur-hi a terme la restauració de l’església parroquial, molt malmesa com a conseqüència dels actes vandàlics de la guerra civil. Simultàniament, també hi va projectar el sagrari de la capella del Pilar per encàrrec particular de la família Serra. Jujol va ocupar-se d’aquestes obres capelladines els últims quatre anys de la seva vida…
Igualada s’ha anat convertint, al llarg dels anys i progressivament, en un referent del món del teatre pel fet d’acollir i organitzar La Mostra d’Igualada, la Fira de teatre infantil i juvenil. Una cita ineludible en el calendari per a tot el sector professional de les arts escèniques del nostre país i per a milers d’espectadors de la ciutat i vinguts d’arreu que gaudeixen d’aquest gran esdeveniment cultural. D’aquesta manera, Igualada es converteix durant cinc dies en la capital catalana del teatre…
