Aquest article transcriu la relació, ja coneguda, de tots els anoiencs que van ser afusellats a la postguerra per les autoritats franquistes, la majoria dels quals a l’indret del Camp de la Bota, a Barcelona. Com és prou sabut, les execucions, en un nombre total de 45, van ser precedides per uns judicis mancats de les més elementals garanties processals.
Dues imatges per identificar les dues parts fonamentals d´aquest número dedicat a la guerra civil: els testimoniatges i les víctimes.
Josep Morera era, en efecte, l’alcalde d’Igualada en el moment de l’esclat de la Guerra civil, al juliol de 1936. Desbordat pels greus esdeveniments del moment, va redactar un dietari personal en el qual donava compte del que anava succeint, dietari que es publica en aquest mateix número de la revista. L’article resumeix la trajectòria vital de Morera i dóna a conèixer el procés que li va ser obert a la postguerra per les autoritats franquistes, en virtut del qual va ser condemnat a penes de presó.
Joan Llucià era un home d’idees conservadores que, per aquesta causa, va ser empresonat un parell de mesos el 1937. Tot seguit va refugiar-se a Llagostera, on va rebre la protecció d’un alcalde anarquista. Cridat al front, va ascendir a tinent de l’exèrcit republicà fins que un informe procedent d’Igualada va motivar que fos degradat i enviat a primera línia de la batalla de l’Ebre. Després de ser ferit, van ingressar-lo en un batalló disciplinari, fins que va morir en circumstàncies desconegudes en plena retirada. L’article reconstrueix tota aquesta tràgica peripècia vital, a partir fonamentalment de la correspondència de Llucià i la seva dona i del testimoni dels seus companys de batalló.
Aquest article resumeix i recupera la vida breu i la memòria d’un home que va ser important per a la cultura i la renovació progressista a la Igualada del temps de la República i que va ajudar a salvar el patrimoni religiós de la ciutat durant la guerra. Militant d’Acció Catalana, esportista, membre actiu de l’Ateneu Igualadí, regentava amb el seu germà un conegut establiment de roba. Va morir al front, en l’entorn de la batalla de Balaguer, el maig de 1938, amb gran desolació dels seus companys, que en van deixar diversos testimoniatges emotius.
Aquesta és la història d’un petit industrial blanquer d’Igualada que va col•laborar a l’Ateneu Igualadí i a la Beneficència Igualadina i que va ser regidor de l’Ajuntament per ERC i administrador de l’hospital, càrrec, aquest darrer, en què van mantenir-lo les noves autoritats que es van apoderar de la ciutat en començar la guerra. Acabada aquesta, va ser víctima d’una delació que va suposar-li presó i que acabaria portant-lo a una condemna d’expulsió de la ciutat i de pagament de dues sancions econòmiques. Va morir molt poc després. Aquest article reconstrueix tota aquesta història, amb l’aportació fonamental del procés de les autoritats franquistes.
Aquesta és la transcripció literal i anotada del dietari que l’aleshores alcalde d’Igualada, Josep Morera, va redactar durant els primers mesos de la Guerra Civil (1936). Escrita, doncs, per un testimoni especialment rellevant, relata el terror i les dramàtiques circumstàncies d’aquells primers dies, en què van produir-se un centenar d’assassinats i la crema i la destrucció de símbols religiosos a la rereguarda igualadina. Es tracta, en definitiva, d’un document importantíssim per a la història recent de la ciutat. La transcripció ha estat efectuada per Roser Grau i Llucià i les notes han anat a càrrec d’Antoni Dalmau i Ribalta.
Aquest número de la Revista d’Igualada, dedicat de forma monogràfica a la Guerra Civil, conté, entre altres materials, quatre articles destinats a recuperar la figura de sengles igualadins avui pràcticament oblidats i que, en diversos graus, van ser víctimes de la guerra i de les seves conseqüències. En aquest text inicial, les autores donen les claus dels propòsits que han guiat la seva recerca i de la metodologia que han utilitzat.
En l’estadi actual d’informació que es posseeix, l’objecte d’aquest article és establir la relació, al més completa possible, del centenar d’igualadins i residents a Igualada que van ser assassinats durant la Guerra Civil, com a conseqüència, fonamentalment, de l’actuació de les milícies i patrulles de control que van apoderar-se dels carrers, sobretot durant els primers mesos del conflicte. La llista, que aporta dades noves i esmena errors i oblits, s’acompanya de les circumstàncies personals bàsiques de les víctimes, d’algunes de les quals mai no s’han pogut trobar les despulles.
