Revista d’Igualada 43

Article introductori per situar l’escriptor i la seva obra.

Aquesta vegada, les pàgines de la revista que incorporen textos literaris de creació reprodueixen quatre contes d’un important autor «clàssic», nascut a la vila de Calaf l’any 1856: ens referim a l’artista polifacètic Alexandre de Riquer. Així, doncs, es transcriuen els contes següents: «Santa Innocència», «Antonieta», «Tempesta d’estiu» i «Els boletaires». El text s’acompanya així mateix d’alguns gravats inèdits pertanyents a una col•lecció particular.

Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen. En aquest cas, l´autor comenta la pel·lícula Els miserables, basada en l´obra de Victor Hugo.

Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen. En aquest cas, l´autora comenta l´obra Cartes a Lucili de Séneca ran de la seva lectura al club de filosofia de la Biblioteca Central d´Igualada.”

Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen. En aquest cas, l´autor comenta la pel·lícula Anna Karènina, basada en l´obra de Tolstoi.

Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.

En aquest número 43, els habituals separadors de les seccions de la nostra publicació ens ofereixen imatges vinculades al cooperativisme igualadí, i en particular a la cooperativa La Económica, a la qual està dedicat un dels articles. Maria Enrich en fa una glossa final a la pàg. 110.

Un cop més, i tal com ho ha anat fent en cada número d’abril de la Revista d’Igualada, l’autora ens ofereix una relació de llibres publicats durant l’any anterior per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia. Així mateix, s’hi afegeix algun volum anterior que no havia estat esmentat en la bibliografia publicada en la relació precedent.

Rut Llacuna i Casellas (Igualada, 1981) és un artista jove que treballa en l’àmbit de la joieria i que té un petit taller que es troba gairebé a l’ombra del campanar de la basílica de Santa Maria d’Igualada. El conjunt de materials que s’inclouen en aquesta presentació de la seva obra com a dissenyadora incorpora dos articles sobre el seu art, un capítol biogràfic i curricular i la reproducció d’una bona mostra de la seva obra.

Rut Llacuna i Casellas (Igualada, 1981) és un artista jove que treballa en l’àmbit de la joieria i que té un petit taller que es troba gairebé a l’ombra del campanar de la basílica de Santa Maria d’Igualada. El conjunt de materials que s’inclouen en aquesta presentació de la seva obra com a dissenyadora incorpora dos articles sobre el seu art, un capítol biogràfic i curricular i la reproducció d’una bona mostra de la seva obra.

Aquest article és una contribució notable a la història del cooperativisme igualadí, molt poc estudiat fins ara. Comença analitzant què va ser el cooperativisme sorgit al nord d‘Anglaterra a mitjan segle XIX i els principis en què es basava. Després estudia el cas concret de les cooperatives de la capital de l’Anoia, en particular de La Económica, creada el 1904, fins arribar al temps de la Guerra Civil, la postguerra i el temps actual.

Hannah Arendt està reconeguda en l’actualitat com una de les pensadores més competents i originals del segle XX. Aquest treball examina a fons la seva trajectòria biogràfica i, mitjançant un resum articulat en cinc tesis, un aspecte molt particular del seu pensament: les seves idees essencials sobre la política, entesa com a «natalitat». El text es completa amb una reflexió sobre el pensament d’Arendt i una bibliografia final.

A partir de la recuperació recent de la celebració de l’Arbre de Maig, aquest article explica els antecedents de la festa i les seves arrels igualadines, particularment unides a la festa del Roser. Després d’aquesta mirada històrica, els autors se centren en els esforços duts a terme per fer possible que l’Arbre de Maig s’incorporés de bell nou al calendari festiu de la capital de l’Anoia i les perspectives de la seva consolidació definitiva.

Natividad Yarza Planas, una mestra nascuda a Valladolid, va ser la primera alcaldessa de Catalunya i d’Espanya, concretament l’any 1934 al municipi de Bellprat (Anoia). La seva vida és prou coneguda, però restava obert l’interrogant sobre el que li havia succeït a partir del moment en què, derrotada la República, va prendre el camí de l’exili. Per primera vegada, aquest article fa llum sobre els darrers dies de la seva vida.

El personatge entrevistat en aquest número va néixer a Manresa (1977), però és fill i nét de calafins. Després de la seva etapa de sòlida formació a Barcelona, Londres i Boston, actualment és catedràtic d’Economia a la London School of Economics. L’entrevista repassa la seva trajectòria vital i dóna a conèixer també els seus punts de vista entorn de temes tan interessants com el funcionament de la Universitat, la crisi econòmic actual o les perspectives de la independència de Catalunya.