Envelats
En aquest número 44, els habituals separadors de les seccions de la nostra publicació ens ofereixen imatges vinculades als envelats de Festa Major, als quals està dedicat un dels articles. Maria Enrich en fa una glossa final a la pàg. 86.
En aquest número 44, els habituals separadors de les seccions de la nostra publicació ens ofereixen imatges vinculades als envelats de Festa Major, als quals està dedicat un dels articles. Maria Enrich en fa una glossa final a la pàg. 86.
Garba. Recull de notes breus. Aquest article recorda la trajectòria literària de Francis Scott Key Fitzgerald, ara que s’ha estrenat una nova versió cinematogràfica d’El gran Gatsby.
Garba. Recull de notes breus. Aquesta és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
Els envelats, com a tipologia arquitectònica, van aparèixer al segle XIX, per respondre a la nova necessitat social que van representar els balls de societat, el fet de ballar aparellat. Els envelats tradicionals van tenir un origen mariner, van néixer a Barcelona o a la seva rodalia i, a poc a poc, es van anar difonent primer per la costa i després per la resta de Catalunya. Aquest article d’un expert en la matèria en repassa les característiques i l’evolució, fins a la seva desaparició total no fa pas gaire…
Hi ha una dada que potser sorprendrà més d’un lector: segons l’últim Cens Agrari (2009), l’Anoia és la primera comarca agrícola de la província de Barcelona en nombre d’hectàrees cultivades (29.300 ha) i la cinquena de Catalunya pel que fa als conreus de secà. Aquest treball dóna a conèixer aquesta realitat massa oblidada i n’analitza els punts forts i les mancances que marcaran sens dubte el futur immediat de la nostra agricultura.
Aquest és un article que s’atansa a la gran indústria del cinema americà per veure com ha abordat al llarg dels anys l’Antiguitat Clàssica. Però no sols per constatar-ne les habituals deformacions històriques, sinó per comprovar com l’evolució del temps i els seus valors també han fet canviar les pel•lícules i el prisma. Per observar-ho, pren peu en dos films que tracten el mateix fet històric, la batalla de les Termòpiles de la Segona Guerra Mèdica: El león de Esparta (Rudolph Maté, 1962) i 300 (Zack Snyder, 2006).
La comparació de les posicions doctrinals dels diversos moviments religiosos que han existit al llarg de la història presenta algunes connexions sorprenents. Aquest article n’examina una, la que fa referència al concepte de la «túnica de pell» en el cos humà i que es troba tant en el llibre del Gènesi com en la tradició del catarisme, la dissidència més important de l’Edat Mitjana. Finalment, la tradició jueva del Talmud hi aporta també una connexió inesperada…
Enric Morist és un igualadí que coordina la Creu Roja Catalunya. Partint de la gravetat de la crisi econòmica actual, aquesta entrevista dóna a conèixer la tasca de l’entitat que representa, així com el dramatisme de la situació en què viuen amplis sectors de la nostra societat i la resposta que pot oferir-se a un panorama que no sembla pas que pugui canviar en un termini curt.
A partir de les fonts notarials i dels processos judicials atesa la manca de documentació municipal, aquest article constitueix un tast genèric de la situació del municipi d’Òdena i les poblacions de la baronia de la Conca d’Òdena durant els anys de regnat i domini de Felip V. En aquella època, la primera meitat del segle XVIII, Òdena era un municipi baronial sota el control del duc de Cardona i Medinaceli…
L’autor d’aquests dos contes inèdits és un escriptor nascut a Igualada el 1967 que ha guanyat diversos certàmens, tant en l’àmbit de la novel•la com del conte. Aquí ens ofereix una mostra de la seva interessant producció literària.
En aquesta secció habitual de la revista que està dedicada al treball artístic d’algun creador de la comarca de l’Anoia, presentem aquest cop l’obra de Cristina Llorens (Igualada, 1973), que ha dut a terme experimentacions realment interessants i que actualment coordina diversos projectes, entre els quals, molt particularment, el que porta per nom Katxina.
A «Garba». Recull de notes breus. Es tracta d’una evocació del projecte de cultura i gastronomia que va existir fa pocs anys en aquest local de la Rambla d’Igualada.
A «Garba». Recull de notes breus. Aquesta article aporta informacions interessants relatives als inicis de l’escoltisme igualadí, per part d’un protagonista directe d’aquell moment.
A «Garba». Recull de notes breus. Es tracta d’una glossa encomiàstica al voltant d’un documental que TV3 va emetre el juny passat: Joan Sales. L’home incòmode, la veritat que fa nosa, de Francesc Canosa.