Revista d’Igualada 46

L’autor d’aquest conte va néixer a Sabadell el 1963. És periodista i escriptor, i recentment ha publicat la novel•la Maria Closa (2012).

En aquesta secció habitual de la revista que està dedicada al treball artístic d’algun creador de la comarca de l’Anoia, presentem aquest cop l’obra de Xavier Gabriel Puiggròs (Igualada, 1978), llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2004) i màster en Produccions artístiques i recerca (UB, 2009). Els articles s’acompanyen de nombroses mostres de la seva obra.

En aquesta secció habitual de la revista que està dedicada al treball artístic d’algun creador de la comarca de l’Anoia, presentem aquest cop l’obra de Xavier Gabriel Puiggròs (Igualada, 1978), llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2004) i màster en Produccions artístiques i recerca (UB, 2009). Els articles s’acompanyen de nombroses mostres de la seva obra.

Article sobre un llibre que recull contes de 43 narradors de la Catalunya central. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.

Un cartell de Gaspar Camps a Madrid. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.

Comentari sobre la pel·lícula La grande bellezza. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.

Reflexió sobre el tancament dels cinemes Kursal. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.

Comentari sobre una figura romànica de Calonge de Segarra. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.

Raimon Torroja (1894-1960) va ser un important pedagog igualadí, autor de diversos llibres d’ensenyament. Després de la guerra, va exiliar-se a Veneçuela, on va continuar treballant en la seva tasca docent fins a la mort, esdevinguda a Caracas. L’any 1924, quan tenia trenta anys i es trobava a Madrid, havia enviat i publicat en una revista de Monistrol de Montserrat un conjunt de records de la seva infantesa igualadina. Ara els hem recuperat, convençuts de la seva qualitat literària i de la seva capacitat d’evocació d’un passat ja irrecuperable.

Un cop més, i tal com va publicant en cada número d’abril de la Revista d’Igualada, l’autora ens ofereix una relació de llibres publicats durant l’any anterior per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia. Així mateix, s’hi afegeix algun volum anterior que no fou esmentat en la bibliografia publicada en la relació precedent.

En aquest número 46, els habituals separadors de les seccions de la nostra publicació ens ofereixen imatges vinculades a l’agricultura, en l’oportunitat de celebrar-se enguany l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar. Maria Enrich en fa una glossa final a la pàg. 92. També en aquest número s’inclou una fe d’errates corresponent a les edicions dels anys 2012-2013.

Ens trobem davant un treball històric important, que ens transporta a la Pobla de Claramunt durant els anys de la guerra. Parla, certament, dels soldats que van perdre la vida en el conflicte, però també reconstrueix de manera exhaustiva diversos episodis d’aquells anys que mereixen ser coneguts, entre els quals els que fan referència al notable paper estratègic que va jugar aquest municipi anoienc com a base d’operacions de l’exèrcit republicà durant els últims mesos de la guerra.

A mesura que es vagi aprofundint en la discussió sobre la independència de Catalunya, es farà més evident la necessitat d’engegar una deliberació seriosa sobre cap on es vol que el país s’encamini, un cop estigui en condicions de decidir el seu destí igual que la resta dels països independents. La societat catalana necessita que es posin sobre la taula les diferents propostes sobre els ports de destí als quals es pot encaminar i les cartes de navegació que li han de permetre aproximar-s’hi. D’això parla, doncs, aquest article…

Recentment ha sorgit a casa nostra un debat ciutadà al voltant de si la indústria tèxtil tornarà a l’Anoia. En contra del que puguem pensar, aquest és una debat que s’està produint també a Catalunya, però on aquest és més intens és als Estats Units. El rerefons d’aquest debat és si un eventual retorn de la manufactura a Occident permetria la recuperació dels llocs de treball perduts i, de retruc, la recuperació d’una classe mitjana que ha perdut pes demogràfic i poder adquisitiu, com a conseqüència de la deslocalització industrial. Aquest és el tema d’aquest article…

El festival Desfolca’t és una clara aposta per impulsar el ric patrimoni musical de diferents regions del món. Però no tan sols és això: pretén aconseguir també que les músiques tradicionals siguin viscudes per totes les generacions, des dels més petits fins als més grans. Així, doncs, la programació va encaminada a captar públics diversos. I, sense deixar de donar cabuda al folk més tradicional, el festival aposta per integrar propostes més heterodoxes en el terreny musical…