Revista d'Igualada 47

1  Són frescos per embellir les parets més humils o una manera d’embrutar-les?

2  …

Dia de molta calor a Barcelona, adrogueria al Raval i el Chema embogit davant un expositor de retoladors de dues puntes; sembla que ja estigui projectant allí mateix el pròxim quadre. Els separa per gammes i col·loca perfectament cada color en el lloc que ocupa la seva personalitat.

A l’àrea metropolitana de Barcelona, els primers grups que utilitzen el grafit apareixen a mitjan anys 80 i a la nostra ciutat, Igualada, als anys 90 també es va produir aquest interès i aquesta necessitat d’expressió artística. En són dos puntals, des de l’any 1992, en Chema Ballester i més tard, l’any 2000, Georgina Franquesa, que caminen i gaudeixen junts d’aquesta expressió artística.

Ara que, a l’inici del segon mil·lenni, la indústria tèxtil igualadina ha tancat un cicle de la seva prolongada història, reproduïm un bell treball literari que l’il·lustre igualadí Jaume Serra i Iglesias (1853-1938) va veure guardonat en el Certamen Científic i Literari que l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera va celebrar per la Festa Major de 1893.

El necessari apropament a la figura de Formosa, amb tot, no és solament fruit de la voluntat de commemorar un aniversari. Aquest acostament també respon a la necessitat de continuar fent justícia a un poeta que, malgrat que li hagi arribat tard, ha rebut un reconeixement unànime.

L’igualadí Jordi Balsells i Valls (Igualada, 1972) és vicepresident de la marca Desigual a Àsia-Pacífic. La seva trajectòria professional corrobora que és un dels màxims exponents d’un sector que a Igualada va ser referent a escala nacional. Balsells ha viscut durant dos anys a Hong-Kong en una aventura professional en la qual s’ha endinsat tota la família. Després d’aquest parèntesi vital, ha tornat a Igualada. I només baixar de l’avió, amb els peus a Igualada però amb el cap a Hong-Kong, hem volgut saber com ha viscut des de la distància l’evolució d’Igualada, l’evolució del sector tèxtil i quin seguiment ha fet de la política local i nacional.

L’edifici que hi ha a l’avinguda de Caresmar, 42, d’Igualada, està coronat per una papallona. Tot i que aquest edifici es va construir en els anys trenta (a la façana hi ha l’any 1933), aquest tipus de decoració és propi del modernisme.

En plena crisi econòmica, i per extensió social, institucional, de valors i de tots els afegitons que hi vulguem posar, una mirada responsable es fa més indispensable que mai. Compromesa, crítica, punyent… però responsable. Especialment entre els mitjans de comunicació, des d’on es vehiculen els missatges que determinen bona part de l’opinió pública.

En un dels passatges d’aquest relat-dietari (Verd aigua, Ed. Minúscula, 2010), Marisa Madieri descriu l’alegria i torbació de ser convidada a una festa sense tenir un vestit com el de les companyes de classe. Recorda la vergonya de sentir que havia de rebutjar la invitació i el gest de la seva mare que, endevinant-ho, empenyora un braçalet i un abric per poder-li comprar un conjunt d’orló de color verd Nil que ella conservarà molts anys, fins i tot deformat.

El proper 30 d’abril del 2015 el municipi de Calaf celebrarà mil anys d’existència (1015-2015). Per fer aquesta afirmació ens basem en el primer document conegut on apareix el topònim Calaf: Kalafum (actualment a l’Arxiu Capitular de Vic) en què el bisbe d’Osona, Borrell, dóna al levita (vol dir cavaller i eclesiàstic alhora) Guillem de Mediona una gran extensió de terra erma perquè la repobli i la defensi, i en tingui la potestat: hi construeixi fortificacions i hi porti agricultors que ho habitin i ho cultivin.

L’any que va esclatar la Guerra Civil el pedagog, escriptor i sociolingüista català avant la lettre Delfí Dalmau i Gener (1891-1965) va publicar una obra original que duia per títol Poliglotisme passiu. Ensenyant d’idiomes des de feia gairebé vint anys, Delfí Dalmau hi proposava una nova manera d’aprendre i de fer servir els idiomes que replantejava el poliglotisme. Dalmau hi afirmava que tothom havia de parlar dignament la seva llengua i ser capaç d’entendre’n d’altres.

No sense certa arrogància, el filòsof s’atorga el pedant títol d’amant del coneixement, que no altra cosa vol dir philósophos. Aquest coneixement, tanmateix, esdevé théoria —ja ho veieu, és impossible deixar de fer servir paraules d’altres idiomes, millor si són gregues o alemanyes.

El primer bombardeig que va afectar directament Igualada va ser el dia 19 de gener. Una bomba va caure al carrer de la Creueta i va destruir un camió que carregava sola, segurament per portar-la a França.

La nostra ciutat ha tingut molts elements simbòlics al llarg de la seva història. Alguns s’han perdut, d’altres encara existeixen actius i es conserven: Sant Bartomeu, el Sant Crist, els Gegants de la Ciutat, l’Àliga, etc., compleixen ja una funció vinculada a la identitat i la solemnitat.