Revista d'Igualada 49

Fils, agulles i punxades.
El plec més amunt, la pinça ajustada,
la vora més curta perquè es llueixi sabata.

Potser no sabeu que els edificis que estan il·lustrats en els bitllets d’Euro no existeixen. Són
representacions de diferents estils arquitectònics que trobem per Europa però no n’hi ha cap de real, i és que ningú no volia picabaralles entre estats o ciutats per veure qui hi tenia més o menys presència.

L’activitat dels arquitectes pot anar des del disseny de petits objectes fins al disseny de ciutats.
Des d’una cullera fins a un pla urbanístic. Des d’una joia fins a un paisatge.

Entre els mesos de juny i desembre de l’any passat, va dur-se a terme a Igualada una experiència
inèdita i reeixida de recitals de poesia en un marc certament original: l’adoberia de Cal Granotes, a la
zona del Rec. El cicle portava el nom «De Pell Sensible» i cada acte s’acompanyava d’un presentador
del poeta escollit, d’un o dos intèrprets musicals i, en certs casos, d’elements d’escenografia teatral.

Joan Vinyoli (Jaume Farrés Cobeta)
Feliu Formosa (Maria Enrich Murt)
Poetes i poeteses d’Igualada (David Soler-Ortínez)
Miquel Martí Pol (Mercè Badal Argerich)
Antonio Machado (Joan Valls Piqué)
Rovira i Virgili (Antoni Dalmau Ribalta)
Josep M. de Segarra (Albert Tulleuda Lari)

Relació de llibres publicats durant l’any 2014 per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia.

La senyora Pilar camina amb pas feixuc però ferm pel passadís. No surt al jardí però el contempla, ja que és un dels racons de la casa que més li agrada.

Què heu dinat avui? Que heu sopat? Ha estat a casa o a fora? Sols? Drets? Us heu fet un entrepà? Demanat pizzes? Trucat al xinès?…

Cantades, pessebres al carrer, carrers engalanats, concerts, la cavalcada, la fira de reis i enguany fins i tot una pista de gel són les «tradicions» pràcticament totes molt recents que els igualadins hem anat teixint al voltant de les festes de Nadal.

Una pàgina de la història igualadina es va escriure en el darrer dels anys trenta del segle XX.

Dissortadament, hi ha molt pocs igualadis -i molt pocs catalans- que coneguin avui qui va ser Lluís Marsans i Solà…