Revista d'Igualada 53

Les fotografies d’aquests separadors formen part de l’exposició “L’estiu, objectiu dels fotògrafs” organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. Els comentaris són de Maria Enrich Murt.

La creació artística d’en Miguel és àmplia. Ha experimentat en diferents suports i tècniques: paper, tela, fusta, llapis, pintura, collage… I també ha realitzat algunes escultures. L’esperit inquiet de l’artista fa que la seva obra estigui en constant evolució i no deixi indiferent l’espectador, que, en contemplar-la, s’imbueix del seu missatge.

Aquesta narració vol ser un homenatge a Ramon Llull (1232-1316), un dels escriptors més importants de la literatura universal, en el 700è aniversari de la seva mort. Els fragments en negreta pertanyen al seu Llibre d’Amic e Amat (1276), una meravella que tothom, tard o d’hora, hauria de llegir.

Ramon Llull va ser un viatger incansable. Les notícies que en tenim sovint ens el mostren recorrent camins, planificant estades o bé navegant per la Mediterrània. Malgrat tot, no ens consta que gaudís del fet de viatjar.

[…] aquesta memòria prodigiosa és un esplèndid obsequi d’uns capítols interessantíssims i quasi desconeguts de llargues dècades del passat de la nostra ciutat, en les quals ella ha participat o bé n’ha estat protagonista. És, doncs, tot un referent a l’hora d’il·lustrar de manera molt precisa la història del jutjats d’Igualada.

Catalunya es caracteritza per ser una nació amb una voluntat i una vocació innovadora, visible en una gran varietat d’àmbits. L’esfera de l’educació no n’és cap excepció i, mirant enrere, podem trobar un bon grapat d’experiències de renovació educativa i destacats pedagogs que han deixat empremta.

Determinada televisió amb determinades sèries ha fet un capgirell estètic i argumental. Molta gent que la ignorava, que la menystenia, li té ara un respecte inèdit. Se’n parla en ambients culturals de cella alta, i títols com Los Soprano o The Wire són peces indiscutibles de la gran història de l’audiovisual.

L’estiu del 2016 hem viscut tres mesos a Charlottesville, a l’estat de Virgínia. L’Antoni va obtenir un ajut per fer una estada de recerca a la Darden Graduate School of Business de la Universitat de Virgínia (UVA) i l’Anna l’hi va acompanyar. L’Antoni va conviure amb d’altres professors i investigadors i l’Anna, que volia aprendre anglès, va passar moltes estones amb dues mares de família que volien aprendre castellà.

Igualada, octubre de 1940. Fa un any i mig llarg que s’ha acabat la guerra. La ciutat, governada per una Comissió Gestora Municipal presidida per Josep M. Lladó i Bausili, es recupera molt lentament i l’ambient que s’hi respira combina la profunda grisor i el silenci de la vida quotidiana amb l’exaltació de la simbologia feixista i els actes continus d’enaltiment del règim…

Setanta-cinc anys de posar el fil musical als esdeveniments festius i solemnes d’Igualada eren un bon motiu per cercar més dades sobre la història de la Banda de Música d’Igualada, entitat que ha fet costat a les tradicions més arrelades i estimades de la capital de l’Anoia…