Revista d'Igualada 54

L’hivern, abans, era una samarreta de màniga llarga, jerseis i jaquetes sobreposats. Era un munt de mantes de llana que t’aixafaven al llit. Una estufa a prop a l’hora de sopar. Era la sopa calenta que escalfava el cor.

Generalment els pescants consten d’una biga de ferro amb una anella al final, lloc on s’instal·lava la corriola per fer pujar les peces. Tanmateix, i a partir del modernisme, aquest artefacte passa a ser també un element funcional i alhora decoratiu de la façana.

Rosa Regàs és una dona singular, valenta, intel·ligent i d’una cultura vastíssima. Una dona que ha viscut molt i que ha lluitat sempre per uns ideals d’igualtat i de justícia, pels drets de la dona, pel paper de la cultura en la societat.

El 15 de setembre de 2016 es va estrenar a TV3 la segona adaptació cinematogràfica de la novel·la Laia (1932) de Salvador Espriu. Dirigida per Lluís Danés i filmada íntegrament a la platja del Cavaió (Arenys de Mar), constitueix una de les aproximacions més brillants que s’han fet mai a l’univers literari del poeta de Sinera.

Com que la vida és prou curta per poder esplaiar tota la creativitat innata d’algunes ànimes, n’hi ha
que són polifacètiques. Com la de Pere Calders, també dibuixant i artista plàstic.

Dolors Gómez i Ramon va tenir una intensa vida social a la ciutat, va ser una de les fundadores de l’escoltisme a la ciutat i va pertànyer a l’Acció Catòlica. Va estudiar dibuix amb Miquel Llacuna. La seva idea, des de sempre, va ser anar a missions per ajudar al altres i per això va estudiar Practicant de Medicina a la Universitat de Barcelona.

El dia de Reis de l’any 1959, Josep Vidal Cadellans, un igualadí d’adopció, no es trobava a la sala on s’entregava el premi Eugenio Nadal que havia guanyat. La quinzena edició del premi literari
es fallava al seu favor…

El periodisme que fa Svetlana Aleksiévitx (Stanislawów, territori ucraïnès, 1948), basat sobretot en l’entrevista, és del més alt nivell tant pel que fa al rigor en la metodologia de treball com en els resultats obtinguts que, podem dir-ho ja en aquestes primeres línies, constitueixen un document històric de primer ordre absolutament colpidor.

En paral·lel a la trajectòria professional i a la vida familiar, Marc Riera va ser un ciutadà compromès
amb la seva ciutat, el seu país i la humanitat en el sentit més ampli. En aquest sentit, tot i que no va néixer a Igualada, la seva implicació amb la ciutat va ser molt intensa.

Isidre Camps era un home senzill. Nascut a Igualada l’any 1903, els seus familiars encara el recorden com un home afable que es passejava sempre amb una pipa als llavis. No va tenir una vida fàcil…

Ens proposem exposar a continuació tot el que se sap i s’ha dit entorn de la relació amorosa entre Granados i Clotilde Godó, una relació que ha merescut tan sols alguna breu al·lusió en la bibliografia igualadina.

A la primeria del segle XX, una sèrie d’erudits i investigadors es van fer ressò, amb estudis o aportant documentació, de l’existència d’un pintor vinculat a l’obra de la catedral de València, Pere Nicolau, que constava als registres junt amb altres grans mestres de pintura medieval.