Revista d'Igualada 59

Els dibuixos de Pau Badia, Nomdenoia.

El Pau Badia és un somnàmbul del barricidi. Un somnàmbul que recorre despert la ciutat adormida, la ciutat que s’equivoca i s’enganya, la que persegueix somnis impossibles i models indesitjables mentre desatén les necessitats més bàsiques i prioritàries que la realitat li posa davant dels nassos.

Relació de novel·les, obres de teatre, narracions, articles i altres escrits de Josep Vidal Cadellans.

“Plenitud”. “En memoria de un hombre no conspicuo”. “Poema impetuoso de la ciudad sin Acrópolis”.

Josep Vidal Cadellans sembla que va escriure a Igualada i en només vint dies, bona part de la novel.la No era de los nuestros, que seria la guanyadora del Premi Eugenio Nadal 1958, el més important de l’època a l’estat espanyol. Però, ¿com era la Igualada on va venir a viure i a escriure Vidal Cadellans, aquell escriptor jove, que passejava sovint amb un aire introvertit…?

El Pol Makuri Redolad Garcia és un esportista especialitzat en esquí de fons adaptat, però també competeix en curses ordinàries en les quals, tot i la seva afectació, queda en les posicions més avançades. La seva és una història de superació, un repte que la vida li ha posat al davant i al qual ha plantat cara i s’hi ha sobreposat a través de l’esport.

Aquest setembre es compleixen els cent cinquanta anys del naixement del mestre impressor i industrial tipogràfic Ramon Tobella i Castelltort. Malgrat l’alta qualificació professional que sempre ha merescut, ens temem que avui és un perfecte desconegut per als igualadins.

Cal fer l’elogi, just i necessari, d’un dels programes més innovadors que s’han vist darrerament a TV3. M’estic referint al programa cultural intitulat This is Art, conduït per Ramon Gener (Barcelona, 1967) i estrenat, en la seva primera temporada, el dimecres 29 de novembre del 2017…

Amb la mort de Jordi Mateu se’n va un bon tros d’aquell tarannà escolta inconfusible dels anys 60-70. Un tarannà clar, que en el cas d’en Jordi mai no va ser ostentós ni xaró. Tarannà de compromís, de treball, de servei a tothom, de feina.

No són poques les persones que per opció de vida es neguen a posar la pròpia mort en relació amb una esperança transcendent i rebutgen de dipositar en mans de la divinitat la valoració ètica de la seva existència. Per això té sentit que ens preguntem de quina manera i amb quina argumentació les persones atees afronten la pròpia mort.

Entre els anys 1886 i 1971, va viure a Igualada una comunitat religiosa femenina anomenada Congregació de les Filles de Sant Josep, més conegudes per les Monges Josefines. Van deixar molta petjada a la ciutat, a causa de la seva feina abnegada i caritativa en la cura i la vetlla dels malalts a domicili.

L’objectiu d’aquest article és doble: d’una banda, informar el lector sobre què és un màster i quins objectius i requisits hauria de tenir i, de l’altra, orientar sobre què haurien de tenir en compte a l’hora de escollir un màster els graduats recents, o els diplomats o llicenciats més madurs que segueixen amb un esperit d’aprenentatge o reciclatge periòdic, tinguin 30, 40 o 50 anys.

A la ciutat de Brussel·les, hi ha un museu impressionant conegut com a Musée des Beaux Arts… sobresurt un quadre petit intitulat Paisatge amb la caiguda d’Ícar, que és un oli meravellós del pintor flamenc… M’agradaria explicar amb detall aquesta pintura i el que crec que significa…