Les imatges de les pàgines separadores d’aquest número corresponen a l’obra pictòrica de Montserrat Acosta, a la qual s’ha dedicat una exposició al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia entre el 26 de juliol i el 15 de setembre de 2019.
Recorregut d’un itinerari per alguns títols emblemàtics de la filmografia d’Ingmar Bergman, a partir d’un criteri d’afinitat personal —però documentat en fonts objectives i més expertes—, que vol ser alhora una invitació al visionat d’aquestes peces cinematogràfiques magnífiques i vigents malgrat la distància en el temps en què foren realitzades.
Hi ha a Catalunya tres llengües d’un arrelament històric inqüestionable. Totes tres estan reconegudes legalment, però dues són oficials oficials, i la tercera només té un reconeixement jurídic que li hauria de garantir la protecció i la promoció. Parlem del català i de l’aranès per una banda (les oficials oficials) i de la llengua de signes catalana per l’altra .
Buscant altres papers, ens ha vingut a les mans una crida igualadina dels Reis d’Orient de la qual, segons sembla, no es tenia constància. Es troba en el fons d’impresos de la impremta de Nicolau Poncell que hi ha a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.
Al final de desembre de l’any 1619, una petita comitiva entrava a la vila d’Igualada. Sabem només el nom de Montserrat Serra, i que amb ella viatjaven el marit, un nombre indeterminat de fills i una neboda… A Moià, la Serra havia estat assenyalada com a membre de «la secta», que era la terminologia de l’època per referir-se a les persones sospitoses de practicar la bruixeria.
Comentaris sobre el llibre d’Alexandre de Riquer amb motiu de la seva reedició.
Quan a John Ford li demanaven què calia per fer una bona pel·lícula, acostumava a dir, sorneguer: «Tres coses: un bon guió, un bon guió i un bon guió». Han passat els anys, han canviat els formats —el millor cinema ara es fa a la televisió—, però la sentència de Ford no ha perdut vigència.
Ara existeix un nou ecosistema de tecnologies que ens aboca de ple a la quarta revolució industrial, però que no només està incidint en el món de l’empresa, sinó que té una clara influència en tots els àmbits de la societat i que podem anomenar revolució 4.0, eliminant la paraula indústria per insistir que el seu abast va molt més enllà del món empresarial.
La Quàntica és la branca de la Física que tracta de la matèria i l’energia en l’escala més petita: el món microscòpic de les molècules, àtoms, protons, neutrons, electrons, fotons, etc. Les lleis peculiars que en regeixen el comportament són molt diferents de les que observem quotidianament al món macroscòpic, on els objectes estan constituïts per agrupacions de bilions de bilions d’aquestes partícules.
Va ser el curs 1979-80 quan, per primera vegada, un petit equip de psicòlegs i assistents socials es van desplaçar als centres educatius per valorar i assessorar en l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials. Aquests quaranta anys recorreguts són la història de l’assessorament psicopedagògic a la comarca i, també, els anys de vida de la psicopedagogia a l’administració pública de Catalunya.
El ball de bastons té una llarga tradició a Masquefa. Tant, que ni se’n coneixen els orígens. El que sí que se sap és que, fins a l’any 1979, només el ballaven els homes… Un grup de noies que tenia ganes de ballar van topar amb dos problemes: el pressupost i l’oposició d’alguns bastoners que no volien de cap manera que entressin noies a la colla.
Montserrat Acosta (Igualada, 1949-1984) és deixebla directa de Joan Graells. D’ell aprèn la concepció pictòrica, la utilització del pinzell ample, els colors bàsics. Aprèn a mirar el model, a captar el paisatge i, a partir d’aquí, a crear el seu propi llenguatge, que passa per la composició, la llum i la gamma de la paleta, que és el seu peculiar llenguatge.
Ja han passat uns quinze anys d’ençà de la recuperació d’un personatge del segle passat que, fins fa ben poc, ens era totalment desconegut: Natividad Yarza, mestra, republicana, feminista i primera alcaldessa de Catalunya l’any 1933… Just abans de l’estiu es van produir dues novetats en la recuperació d’aquesta figura històrica.
Durant segles, les confraries van ser la manifestació d’associacionisme seglar més popular a tot Espanya. Nombroses durant l’Antic Règim, a mitjans del segle XVIII se’n comptabilitzaven més de trenta mil en tota la península.
