Revista d'Igualada 67

Els personatges de l’Elisabet ens conviden a mirar la cara amable de la realitat.

Eli Elis, Elisabet Serra, per la seva trajectòria artística, amb una obra i un estil incomparables, ha esdevingut tota una professional de les arts
plàstiques. Els seus dibuixos, il·lustracions senzilles i directes però plenes de missatges, connecten amb la gent.

Presentació de la dibuixant Elisabet Serra Vendrell, Eli Elis. Les seves il·lustracions respiren simpatia, alegria i senzillesa en unes línies plenes de
simplicitat, ben reconeixibles i amb estil definit.

Relació de llibres i estudis publicats durant l’any 2020 per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia.

Entre 2002 i 2014, George Steiner va concedir una sèrie d’entrevistes, en què manifestava les seves opinions sobre aspectes de l’actualitat i parlava de qüestions més personals. Es van editar amb el títol “Un largo sábado” i mostren un rostre proper de l’humanista.

Comentari sobre la quarta obra de narradors de la Catalunya Central que s’agrupen sota el nom de “Lola Palau”. En aquest cas, el repte era d’introduir una varietat de raïm en cadascuna de les catorze narracions, en un homenatge al món del vi i a la gent que el fa.

En la novel·la “Homes en la meva situació” l’autor noruec Per Petterson narra el desfici vital d’Arvid Jansen. La ficció televisiva nòrdica té trets que s’assemblen a la seva veu narrativa, també demana atenció i perseverança per deixar que les històries agafin pes.

S’analitzen dos principis de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), aprovada el 2000. Són dos aspectes claus de la governança de l’aqüífer: el repartiment de costos i la participació pública.

L’adquisició del llenguatge és un cas d’allò que es coneix com el problema de Plató: com és que els nens adquireixen coneixements gramaticals de la llengua del seu entorn fàcilment, sense esforç ni instrucció, tot i la complexitat del llenguatge?

Igualada va esdevenir, per obra de l’atzar, una cruïlla de camins entre dues famílies nouvingudes, Muntadas i Campeny. L’escultor Josep Campeny va rebre el reconeixement de fill il·lustre de la ciutat, no només per raó de naixença, sinó pel sentiment de pertinença i per l’activitat cultural que hi va portar a terme.

Notícies, detalls i anècdotes, que ens expliquen com era la vida quotidiana de la població igualadina, al segle XVIII: les relacions entre els poders, la vida dels vilatans, les festes, l’educació, la religió, etc.

La figura de Sant Magí estava relacionada amb la facultat de trobar aigua. Si aquest fet el relacionem amb la manca d’aigua que tenia la vila d’Igualada als segles XVII i XVIII, entendrem un dels motius d’aquesta devoció per part dels igualadins.

Al segle XVI, la bigàmia es considerava un atemptat contra la moral i la Inquisició n’havia reivindicat la competència per perseguir-la i castigar-la.