La nostra història

L’any 1929, un grup de joves igualadins amb inquietuds literàries i artístiques creen la Revista d’Igualada, una publicació que té una vida curta —nou números, al llarg de dos anys—, però que resta entre nosaltres com un dels millors referents de la premsa local i comarcal de l’Anoia.

Setanta anys després, el 1999, reneix una nova Revista d’Igualada a partir de la iniciativa de gairebé una trentena de persones que, com els primers fundadors, formen part d’una mateixa generació i comparteixen, en la pluralitat de les seves expressions, unes mateixes inquietuds culturals i artístiques. 

Les persones

El director de la revista en aquesta nova etapa és Antoni Dalmau i Ribalta (1951-2022).

Han format part del consell de redacció: Maria Enrich Murt, M. Carme Junyent Figueras (1955-2023), Pau Llacuna Ortínez, M. Teresa Miret Solé, Antoni Olivé Tomàs, Flocel Sabaté Curull, Joan Sellarès Alegre, Josep Maria Solà Bonet, Joaquim Solé Vilanova i Marta Vives Sabaté.

Han format part del consell editorial: Xavier Badia Cardús, Marta Bartrolí Romeu, M. Antònia Bisbal Sendra, Roser Castellet Termes, Antoni Dalmau Ribalta, Maria Enrich Murt, Gemma Estrada Planell, Josep Ferrer Bujons, Rafael Jorba Castellví, Francesc Jorba Comallonga, M. Carme Junyent Figueras, Pau Llacuna Ortínez, Toni Lloret Grau, Assumpta Mateu Clapera, Manuel Mateu Ratera, M. Teresa Miret Solé, Jaume Ortínez Vives, Salvador Pelfort Prat, Ramon Pinyol Torrents, Francesc Rossell Farré, Flocel Sabaté Curull, Josep Maria Solà Bonet, Joaquim Solé Vilanova, Pep Solé Vilanova, Miquel Térmens Graells, Joan Valls Piqué, Anna Vila Badia i Marta Vives Sabaté

La Revista d’Igualada (1999-2022)

La revista resta oberta a tota mena de col·laboracions i suggeriments, amb l’única pauta de fer una contribució a la cultura de tots i amb l’única senyera d’uns valors democràtics i catalanistes. Pretén projectar des de la comarca de l’Anoia una veu específica referida al pensament, sense cenyir-se únicament en temes locals i comarcals. Amb una visió contemporània i innovadora de les qüestions i amb pluralitat ideològica, publica articles de filosofia, història, ciències socials, poesia, narrativa breu, psicologia, art, etc. 

Surt regularment tres cops a l’any, relligada i amb el format d’un llibre d’un centenar de pàgines. La llarga vida de la revista és possible gràcies a tres factors fonamentals: el suport dels nombrosos subscriptors —que mantenen una fidelitat exemplar—, la generositat d’una gamma molt àmplia i diversa de col·laboradors i, finalment, l’existència d’un equip cohesionat de redacció. Sense aquests tres elements, i sense oblidar el suport explícit de les administracions públiques, el projecte no hauria estat possible.

Així doncs, d’ençà de la seva aparició compta amb 523 col·laboradors, tracta tota mena de temes —vinculats o no a la comarca de l’Anoia— i dona a conèixer textos inèdits d’autors significats de la literatura catalana. 

El disseny gràfic

La presentació i la impressió de la revista de la primera època va a càrrec de Pere Bas i Vich i és sempre molt acurada.

En la mateixa línia, quan es comença a publicar la segona època, també es valora la imatge gràfica, amb una estètica sòbria i alhora atractiva. Espai Gràfic, de Ramon Enrich i Lluís Jubert, és el responsable del disseny gràfic i edita un Manual d’estil que s’ha seguit sempre.

L’estructura de la Revista d’Igualada

La revista té unes seccions fixes:

  • El fil del temps, amb treballs històrics
  • Panoràmica, amb articles de temes d’actualitat
  • Garba, amb comentaris curts i notícies (des del mes d’abril de 2006)
  • Gent, amb una entrevista a un personatge local
  • La postada dels llibres, amb crítica literària i bibliografia
  • Jocs de paraules, amb textos literaris inèdits
  • Visual, amb articles i imatges sobre un creatiu local (arquitecte, fotògraf, pintor…)
  • Separadors, amb fotografies relacionades amb un tema de la revista o d’actualitat

Números especials

La revista no publica editorials de manera regular, perquè es creu que els seus continguts ja parlen en nom seu. Tanmateix, sí que se’n escriuen per a alguns números especials, com són l’1, el 39, el 50 i el 70.

El número 39 (desembre 2011) es publica en complir-se setanta-cinc anys de l’inici de la Guerra Civil. A Igualada, i a l’Anoia en general, es disposa d’una bibliografia sobre l’essencial del que va passar des de diversos punts de vista, però resten encara multitud de buits i aspectes parcials per cobrir. Per contribuir al coneixement d’aquells fets, la Revista d’Igualada edita un número monogràfic. S’hi publica la Memòria, inèdita, escrita per Josep Morera i Miserachs, que és alcalde d’Igualada al començament de la guerra. El número també recull el testimoni de quatre igualadins que, militant en camps ideològics diversos, sofreixen les conseqüències de la guerra i la revolució d’aquells dies. Per acabar, aquest material inèdit es complementa amb documentació actualitzada al voltant de les víctimes que moren a la rereguarda republicana o als camps d’execució del franquisme.

El número 50 (setembre 2015) és un número diferent, que trenca l’esquema de les edicions habituals i que consisteix en col·laboracions breus de bona part dels fundadors de la revista, és a dir, d’aquelles persones que, des del principi es comprometen a fer possible l’aventura d’aquesta publicació quadrimestral. L’edició mereix ser diferent, perquè la rodonesa del número cinquanta imposa una mica de respecte i de parada ocasional, abans de reprendre l’alè per continuar tirant endavant, després de setze anys i d’haver publicat un nombre de pàgines força impressionant, unes cinc mil.

El número 70 (abril 2022) és el darrer. Es presenta en un acte que és alhora un comiat de la revista i un homenatge al seu fundador i director Antoni Dalmau. Compta amb vint-i-un articles relacionats amb els temes que Dalmau havia treballat i també amb els records de persones que l’han conegut en àmbits diversos. A més, aquest exemplar conté l’índex alfabètic dels autors, fotògrafs i temes principals tractats en els setanta números de la publicació.

Patrocinadors

La Revista es manté econòmicament gràcies a l’aportació inicial dels fundadors i les quotes dels subscriptors, sense publicitat comercial i només amb alguns anuncis institucionals. De tota manera, al llarg de la seva història rep suport de Cal Ble, Gumà Assegurances i Serveis, Punto Blanco, Sellarès Alegre SA, Poch i Ruana, Fundació Aurèlia Figueras, etc. 

Distincions

La Revista d’Igualada ha rebut el Premi Anuaria 6a edició (2000), el premi Regió 7 (Anoia 2000), un premi APPEC 2009 (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) i el Premi Ciutat d’Igualada de Disseny Gaspar Camps 2016.

Comiat de la Revista d’Igualada

L’acte de presentació del darrer número de la Revista —el 70— és de comiat i alhora d’homenatge a Antoni Dalmau.

Se celebra a l’Arxiu Comarcal d’Igualada, el 22 d’abril de 2022. A l’acte parlen Josep M. Solà, Flocel Sabaté, Clara Dalmau i Marc Castells, alcalde d’Igualada.

També es fa una projecció sobre la història de la Revista i unes imatges recordant l’Antoni. La música de fons és la de l’oratori Mil anys, amb lletra d’Antoni Dalmau Ribalta.

La Revista d’Igualada en línia

Amb la desaparició de la Revista d’Igualada en paper s’ha produït un buit important a l’hora de difondre treballs d’interès comarcal. 

A partir de l’any 2024, proposem, doncs, que la Revista d’Igualada en línia aculli estudis similars als que publicava la revista per continuar sent un referent i una eina en la divulgació dels treballs dels investigadors de la comarca. 


El president és Josep Maria Solà Bonet i formen part del consell de redacció: Maria Enrich Murt, M. Teresa Miret Solé, Flocel Sabaté Curull, Joan Sellarès Alegre, Marta Vives Sabaté i Pau Llacuna Ortínez, que és el coordinador de la Revista d’Igualada en línia.