Agustí Bartra

Agustí Bartra, el poder de la voluntat

Amb motiu del 30è aniversari de la mort d’Agustí Bartra (1908–1982), la Revista d’Igualada publica dos articles dedicats a la seva vida i obra. En aquest primer, Desclot argumenta que l’«optimisme vitalista militant» que caracteritza l’obra sencera i tota la vida de Bartra no és fruit ni d’una postura estètica diletant ni d’una possible inconsciència davant els terribles esdeveniments del segle XX (dues guerres mundials i una de civil que el poeta visqué a la pròpia pell), sinó que l’elecció vitalista de Bartra, voluntària (feta des de l’intel•lecte) i dolorosament meditada, perdura, fins i tot, en els darrers anys de la seva vida. Per això ens n’ofereix dues cartes privades com a testimoniatge.

Agustí Bartra i els misteris de Doso

En aquest article, l’autor contextualitza i argumenta el perquè d’Odisseu (1953) dins l’obra de Bartra, concretament per què està considerada la seva novel•la més rellevant i una de les millors dins la literatura universal sobre el tema de l’exili, i per què tria el mite d’Odisseu-Ulisses com a referent: Bartra és també l’«heroi del retorn» (tornarà a Catalunya el 1970, després de 31 anys d’exili). Tot seguit, s’analitza en profunditat el segon cant d’Odisseu, intitulat Doso s’havia publicat, de primer, com a novel•leta solta, que tracta sobre els mites de Demèter (la terra) i Posidó (el mar), d’una manera poètica i meravellosa.