Capellades

Els fluxos migratoris catalans del final del segle XIX i l’inici del XX s’han identificat amb Amèrica Llatina. Aquesta visió ha portat a ignorar altres realitats, com la presència de catalans al centre d’Europa vinculats a la comercialització de vi. L’Anoia també va contribuir a aquest flux migratori. En va ser un exemple el capelladí Josep Poch i Teixé, que va viure a Alemanya i Àustria dedicat a aquesta activitat.

Aquell 1906, a Capellades,  Josep Carner va fer de mantenidor dels Jocs Florals, va llegir diverses poesies guardonades i davant dels presents…

Als anys quaranta del segle XX, el cèlebre arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol (1879-1949) va ser cridat a Capellades, a l’Anoia, per dur-hi a terme la restauració de l’església parroquial, molt malmesa com a conseqüència dels actes vandàlics de la guerra civil. Simultàniament, també hi va projectar el sagrari de la capella del Pilar per encàrrec particular de la família Serra. Jujol va ocupar-se d’aquestes obres capelladines els últims quatre anys de la seva vida…