L’Ajuntament de Boira, a la vall del Marinat, entre la Trona del Bisbe i el Peu del Botifler, ha obert una borsa de treball després d’una baixa al Departament de Reencarnacions. La plaça és temptadora, perquè amb el panorama de crisi general no hi ha res com un lloc segur a l’administració…
La noia del control la va mirar amb aquell somriure indulgent, com si li perdonés alguna cosa. Ella ja hi estava acostumada a aquelles mitges rialles.
La Lina i el Dan van arribar a l’hotel un matí d’agost d’una calor ofegadora. La Lina hi havia reservat una suite per passar uns dies de vacances amb el seu fill adolescent. Era un d’aquests grans hotels construïts per als turistes a les costes del sud.
Ara que, a l’inici del segon mil·lenni, la indústria tèxtil igualadina ha tancat un cicle de la seva prolongada història, reproduïm un bell treball literari que l’il·lustre igualadí Jaume Serra i Iglesias (1853-1938) va veure guardonat en el Certamen Científic i Literari que l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera va celebrar per la Festa Major de 1893.
L’autor d’aquest conte va néixer a Sabadell el 1963. És periodista i escriptor, i recentment ha publicat la novel•la Maria Closa (2012).
Aquest és un conte inspirat pels luctuosos esdeveniments de l’«assassí de Tolosa de Llenguadoc», Mohamed Merah, i l’assalt a l’apartament on s’havia atrinxerat el 21 de març de 2012. N’és l’autor Màrius Mollà i Roca (Igualada, 1966), un enginyer industrial que recentment ha destapat que es troba al darrere del pseudònim Andrés Vidal, l’autor de tres autèntics best-sellers que s’han produït darrerament entre nosaltres.
Aquesta vegada, les pàgines de la revista que incorporen textos literaris de creació reprodueixen quatre contes d’un important autor «clàssic», nascut a la vila de Calaf l’any 1856: ens referim a l’artista polifacètic Alexandre de Riquer. Així, doncs, es transcriuen els contes següents: «Santa Innocència», «Antonieta», «Tempesta d’estiu» i «Els boletaires». El text s’acompanya així mateix d’alguns gravats inèdits pertanyents a una col•lecció particular.
L’autor d’aquests dos contes inèdits és un escriptor nascut a Igualada el 1967 que ha guanyat diversos certàmens, tant en l’àmbit de la novel•la com del conte. Aquí ens ofereix una mostra de la seva interessant producció literària.
L’autora d’aquests textos que es publiquen en l’espai de creació literària de la revista és una periodista igualadina que ha treballat a la ràdio i a la premsa i que ha publicat la novel•la El abrazo náufrago (2007). En els darrers temps, Mireia Rubio ha explorat amb èxit el terreny dels anomenats microrelats o relats o contes brevíssims, dels quals ens ofereix en aquest número una bona mostra en català.
En aquest número de la Revista d’Igualada”, la secció dedicada a la creació literària publica un conte de l’escriptora igualadina i membre del consell de redacció de la revista Maria Enrich Murt (Igualada, 1957). Aquesta vegada la temàtica del conte té la particularitat de fer referència al tema que s’ha desenvolupat en les pàgines anteriors del mateix número i que tracta dels anomenats palíndroms, un aspecte certament ben peculiar del llenguatge.”
En aquest número de la Revista d’Igualada, la secció dedicada a la creació literària publica un conte de l’escriptora Marila Pons (Barcelona, 1943), que actualment viu a Aguilar de Segarra. L’autora ha obtingut diversos premis literaris, entre els quals cal destacar el 40è Premi Recull de Narració Joaquim Ruyra per l´obra Històries de fum (2005). També ha publicat les narracions llargues Temps de verd, temps de madur (2008) i L´armari (2010) i el conte «Un casament de joguina» dins el recull recent De tot cor (2012).
