Enmig d’una ja prolífica obra pictòrica, la Núria Riba i Bosch ha sabut copsar com ningú l’ànima de l’activitat castellera dels Moixiganguers d’Igualada, immortalitzant aquelles seqüències prominents i decisives de la càrrega d’una torre a través d’un art que testimonia l’emoció de cada instant.
… I la Núria és així: compromesa, i ho és amb la terra, amb la gent i amb la feina. Només cal observar-la quan dansa al capdavant de la batucada, o apinyant-se als castells, o en els enormes murals, o en les seves temàtiques agrícoles, o en les escoles d’art on imparteix i comparteix tant la seva saviesa com l’amor i la passió que l’han dut fins a la pintura.
Dolors Gómez i Ramon va tenir una intensa vida social a la ciutat, va ser una de les fundadores de l’escoltisme a la ciutat i va pertànyer a l’Acció Catòlica. Va estudiar dibuix amb Miquel Llacuna. La seva idea, des de sempre, va ser anar a missions per ajudar al altres i per això va estudiar Practicant de Medicina a la Universitat de Barcelona.
Claude Collet (Ginebra, 1929 – Barcelona, 2007) va ser realment una artista singular en el panorama artístic català. La seva obra es pot inscriure dins el grup d’artistes que Alex Mitrani va seleccionar per a una exposició que duia el nom d’«Utopies de l’origen: arcaisme i intimisme a la pintura catalana (1946-1960)». Profusament il•lustrat, aquest article presenta, doncs, la trajectòria vital de l’artista i els trets principals de la seva obra.
En aquest número 42, els habituals separadors de les seccions de la nostra publicació ens ofereixen imatges o fragments de l’obra pictòrica de Claude Collet (1929-2007), una pintora de la qual s’ocupa un dels articles d’aquest número. Maria Enrich en fa una glossa final a la pàgina 94.
… Un dels elements que més sobten d’aquesta pintura és el caràcter efímer, que lliga amb el que deia els jocs òptics. L’Arian va passant teles i en salva poquíssimes.
