La nostra ciutat ha tingut molts elements simbòlics al llarg de la seva història. Alguns s’han perdut, d’altres encara existeixen actius i es conserven: Sant Bartomeu, el Sant Crist, els Gegants de la Ciutat, l’Àliga, etc., compleixen ja una funció vinculada a la identitat i la solemnitat.
Els envelats, com a tipologia arquitectònica, van aparèixer al segle XIX, per respondre a la nova necessitat social que van representar els balls de societat, el fet de ballar aparellat. Els envelats tradicionals van tenir un origen mariner, van néixer a Barcelona o a la seva rodalia i, a poc a poc, es van anar difonent primer per la costa i després per la resta de Catalunya. Aquest article d’un expert en la matèria en repassa les característiques i l’evolució, fins a la seva desaparició total no fa pas gaire…
Aquest article es basa en fragments del treball de final del Màster interuniversitari en Gestió Cultural (UOC, Universitat de Girona, Universitat de les Illes Balears) que l’autor va elaborar sota el títol Models de gestió de la festa. El cas d’Igualada i Vilafranca. L’objectiu d’aquesta primera anàlisi és determinar els moments més significatius que han marcat un canvi en l’estructura de l’organització de la Festa Major igualadina o en les formes de participació que per motius diversos s’han anat desenvolupant al llarg de trenta-sis anys d’història.
