Guerra Civil (1936-1939)

Amb l’Antoni coincidíem en la importància dels estudis a nivell local i en la necessitat de posar nom i cognoms a totes les víctimes de la Guerra Civil.

Un gruix notable de persones i famílies tradicionalistes concentrades en l’Espanya «alliberada» per les tropes franquistes, sobretot els homes més joves, desitjosos de participar en l’anomenada Cruzada contra el comunisme, de lluitar contra l’enemic «roig» i de demostrar el seu patriotisme espanyol, van decidir allistar-se com a voluntaris en una unitat combatent. Així va néixer el que seria anomenat Tercio de Nuestra Señora de Montserrat.

Isidre Camps era un home senzill. Nascut a Igualada l’any 1903, els seus familiars encara el recorden com un home afable que es passejava sempre amb una pipa als llavis. No va tenir una vida fàcil…

Felip Gabarró va ser el secretari de l’Ateneu Igualadí durant molts anys, concretament vint-i-sis de manera ininterrompuda, des del 4 d’abril de 1913 fins al gener del 1939, any en què va passar a mans dels franquistes

El primer bombardeig que va afectar directament Igualada va ser el dia 19 de gener. Una bomba va caure al carrer de la Creueta i va destruir un camió que carregava sola, segurament per portar-la a França.

Ens trobem davant un treball històric important, que ens transporta a la Pobla de Claramunt durant els anys de la guerra. Parla, certament, dels soldats que van perdre la vida en el conflicte, però també reconstrueix de manera exhaustiva diversos episodis d’aquells anys que mereixen ser coneguts, entre els quals els que fan referència al notable paper estratègic que va jugar aquest municipi anoienc com a base d’operacions de l’exèrcit republicà durant els últims mesos de la guerra.

En l’estadi actual d’informació que es posseeix, l’objecte d’aquest article és establir la relació, al més completa possible, del centenar d’igualadins i residents a Igualada que van ser assassinats durant la Guerra Civil, com a conseqüència, fonamentalment, de l’actuació de les milícies i patrulles de control que van apoderar-se dels carrers, sobretot durant els primers mesos del conflicte. La llista, que aporta dades noves i esmena errors i oblits, s’acompanya de les circumstàncies personals bàsiques de les víctimes, d’algunes de les quals mai no s’han pogut trobar les despulles.

Dues imatges per identificar les dues parts fonamentals d´aquest número dedicat a la guerra civil: els testimoniatges i les víctimes.

Excepcionalment, aquest número de la Revista d’Igualada” publica una llarga rèplica a un article publicat en l’edició anterior (desembre de 2011), dedicada de forma monogràfica a noves aportacions al voltant de la Guerra Civil a Igualada (1936-1939). Més concretament, els autors de la rèplica ofereixen als lectors una versió diferent de les informacions que es van publicar en l’article «Crònica d’una delació. Pau Palmés i Colom, 1876-1942», signat per Roser Grau i Llucià i Carme Palmés i Mordillo.”

Nicolau Casaus de la Fuente (Mendoza, Argentina, 1913 – Castelldefels, 2007) ha estat sens dubte un home molt popular a Catalunya, principalment per la seva condició de vicepresident del F.C. Barcelona entre 1978 i 2003. Però hi ha una pàgina de la vida de Casaus encara molt desconeguda: el temps de la seva joventut a Igualada, la seva ciutat, en la qual va jugar un paper molt actiu en el món del sindicalisme i de la política, durant la segona República i la Guerra Civil. Aquest treball explica exhaustivament aquesta pàgina biogràfica de Casaus.

Josep Morera era, en efecte, l’alcalde d’Igualada en el moment de l’esclat de la Guerra civil, al juliol de 1936. Desbordat pels greus esdeveniments del moment, va redactar un dietari personal en el qual donava compte del que anava succeint, dietari que es publica en aquest mateix número de la revista. L’article resumeix la trajectòria vital de Morera i dóna a conèixer el procés que li va ser obert a la postguerra per les autoritats franquistes, en virtut del qual va ser condemnat a penes de presó.

Joan Llucià era un home d’idees conservadores que, per aquesta causa, va ser empresonat un parell de mesos el 1937. Tot seguit va refugiar-se a Llagostera, on va rebre la protecció d’un alcalde anarquista. Cridat al front, va ascendir a tinent de l’exèrcit republicà fins que un informe procedent d’Igualada va motivar que fos degradat i enviat a primera línia de la batalla de l’Ebre. Després de ser ferit, van ingressar-lo en un batalló disciplinari, fins que va morir en circumstàncies desconegudes en plena retirada. L’article reconstrueix tota aquesta tràgica peripècia vital, a partir fonamentalment de la correspondència de Llucià i la seva dona i del testimoni dels seus companys de batalló.

Aquest article resumeix i recupera la vida breu i la memòria d’un home que va ser important per a la cultura i la renovació progressista a la Igualada del temps de la República i que va ajudar a salvar el patrimoni religiós de la ciutat durant la guerra. Militant d’Acció Catalana, esportista, membre actiu de l’Ateneu Igualadí, regentava amb el seu germà un conegut establiment de roba. Va morir al front, en l’entorn de la batalla de Balaguer, el maig de 1938, amb gran desolació dels seus companys, que en van deixar diversos testimoniatges emotius.

Aquesta és la història d’un petit industrial blanquer d’Igualada que va col•laborar a l’Ateneu Igualadí i a la Beneficència Igualadina i que va ser regidor de l’Ajuntament per ERC i administrador de l’hospital, càrrec, aquest darrer, en què van mantenir-lo les noves autoritats que es van apoderar de la ciutat en començar la guerra. Acabada aquesta, va ser víctima d’una delació que va suposar-li presó i que acabaria portant-lo a una condemna d’expulsió de la ciutat i de pagament de dues sancions econòmiques. Va morir molt poc després. Aquest article reconstrueix tota aquesta història, amb l’aportació fonamental del procés de les autoritats franquistes.

Aquesta és la transcripció literal i anotada del dietari que l’aleshores alcalde d’Igualada, Josep Morera, va redactar durant els primers mesos de la Guerra Civil (1936). Escrita, doncs, per un testimoni especialment rellevant, relata el terror i les dramàtiques circumstàncies d’aquells primers dies, en què van produir-se un centenar d’assassinats i la crema i la destrucció de símbols religiosos a la rereguarda igualadina. Es tracta, en definitiva, d’un document importantíssim per a la història recent de la ciutat. La transcripció ha estat efectuada per Roser Grau i Llucià i les notes han anat a càrrec d’Antoni Dalmau i Ribalta.

Aquest número de la Revista d’Igualada, dedicat de forma monogràfica a la Guerra Civil, conté, entre altres materials, quatre articles destinats a recuperar la figura de sengles igualadins avui pràcticament oblidats i que, en diversos graus, van ser víctimes de la guerra i de les seves conseqüències. En aquest text inicial, les autores donen les claus dels propòsits que han guiat la seva recerca i de la metodologia que han utilitzat.