Hi havia una vegada una nena de set anys que estava amb la seva mare, mentre aquesta estava escoltant música. Davant el so d’una melodia, la mare va demanar als nens que callessin, que volia escoltar aquella música antiga. I la nena li va dir: «Aquesta música no pot ser antiga, si l’estem escoltant ara».
El 26 de març de 1790 es presenten davant el notari Francisco Raurés i Capdevila, dos igualadins, el mestre d’obres Joan Pasqual, de 57 anys i el fuster Josep Biosca, de 45, per fer relació jurada sobre les obres necessàries per a la conservació del patrimoni dels Medinaceli a les baronies de la Conca d’Òdena, la Llacuna i els seus agregats.
Raimon Torroja (1894-1960) va ser un important pedagog igualadí, autor de diversos llibres d’ensenyament. Després de la guerra, va exiliar-se a Veneçuela, on va continuar treballant en la seva tasca docent fins a la mort, esdevinguda a Caracas. L’any 1924, quan tenia trenta anys i es trobava a Madrid, havia enviat i publicat en una revista de Monistrol de Montserrat un conjunt de records de la seva infantesa igualadina. Ara els hem recuperat, convençuts de la seva qualitat literària i de la seva capacitat d’evocació d’un passat ja irrecuperable.
A partir de les fonts notarials i dels processos judicials atesa la manca de documentació municipal, aquest article constitueix un tast genèric de la situació del municipi d’Òdena i les poblacions de la baronia de la Conca d’Òdena durant els anys de regnat i domini de Felip V. En aquella època, la primera meitat del segle XVIII, Òdena era un municipi baronial sota el control del duc de Cardona i Medinaceli…
«Garba» és una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.
