Durant la nit de Nadal a l’església de la Llacuna s’interpreta una singular obra musical; és una missa dedicada als pastors. Tot i ser una composició del segle XIX cantada en llatí, s’ha transmès de pares a fills i forma part del corpus de tradicions de la població.
El 26 de març de 1790 es presenten davant el notari Francisco Raurés i Capdevila, dos igualadins, el mestre d’obres Joan Pasqual, de 57 anys i el fuster Josep Biosca, de 45, per fer relació jurada sobre les obres necessàries per a la conservació del patrimoni dels Medinaceli a les baronies de la Conca d’Òdena, la Llacuna i els seus agregats.
En un context social realment precari, el segle XIX aporta sens dubte un interès progressiu envers la instrucció popular en els nostres pobles. L’ensenyament es considera, a partir d’aquell moment, com un factor de progrés col•lectiu, posat en pràctica especialment a partir de la Revolució francesa amb l’establiment de l’escola pública. A partir d’aquests premisses, aquest article ens explica el cas concret de la vila de la Llacuna, a la comarca d’Anoia.
