literatura catalana

El Dalmau novel·lista el conformen set novel·les publicades entre 1994 fins al 2006: un període determinat que més endavant no tindrà continuació de cap mena.

El 2018 s’ha celebrat el centenari de Manuel de Pedrolo. L’efemèride ha servit per rescatar i reivindicar el seu ingent llegat literari, que va tocar tots els gèneres. La seva obra per excel·lència, El mecanoscrit del segon origen, ha eclipsat massa sovint altres creacions de l’autor de l’Aranyó. Entre aquestes, Totes les bèsties de càrrega, una novel·la escrita el 1965.

Article sobre un llibre que recull contes de 43 narradors de la Catalunya central. Dins de «Garba», una secció que, en la seva diversitat i reprenent un títol de la Revista d’Igualada de la primera època, vol oferir articles breus i llegidors que ens apropin a qüestions d’actualitat que ens interessen.

Amb motiu del 30è aniversari de la mort d’Agustí Bartra (1908–1982), la Revista d’Igualada publica dos articles dedicats a la seva vida i obra. En aquest primer, Desclot argumenta que l’«optimisme vitalista militant» que caracteritza l’obra sencera i tota la vida de Bartra no és fruit ni d’una postura estètica diletant ni d’una possible inconsciència davant els terribles esdeveniments del segle XX (dues guerres mundials i una de civil que el poeta visqué a la pròpia pell), sinó que l’elecció vitalista de Bartra, voluntària (feta des de l’intel•lecte) i dolorosament meditada, perdura, fins i tot, en els darrers anys de la seva vida. Per això ens n’ofereix dues cartes privades com a testimoniatge.

En aquest article, l’autor contextualitza i argumenta el perquè d’Odisseu (1953) dins l’obra de Bartra, concretament per què està considerada la seva novel•la més rellevant i una de les millors dins la literatura universal sobre el tema de l’exili, i per què tria el mite d’Odisseu-Ulisses com a referent: Bartra és també l’«heroi del retorn» (tornarà a Catalunya el 1970, després de 31 anys d’exili). Tot seguit, s’analitza en profunditat el segon cant d’Odisseu, intitulat Doso s’havia publicat, de primer, com a novel•leta solta, que tracta sobre els mites de Demèter (la terra) i Posidó (el mar), d’una manera poètica i meravellosa.