Verd aigua, encara avui el color de l’amor
En un dels passatges d’aquest relat-dietari (Verd aigua, Ed. Minúscula, 2010), Marisa Madieri descriu l’alegria i torbació de ser convidada a una festa sense tenir un vestit com el de les companyes de classe. Recorda la vergonya de sentir que havia de rebutjar la invitació i el gest de la seva mare que, endevinant-ho, empenyora un braçalet i un abric per poder-li comprar un conjunt d’orló de color verd Nil que ella conservarà molts anys, fins i tot deformat.
