mort

No són poques les persones que per opció de vida es neguen a posar la pròpia mort en relació amb una esperança transcendent i rebutgen de dipositar en mans de la divinitat la valoració ètica de la seva existència. Per això té sentit que ens preguntem de quina manera i amb quina argumentació les persones atees afronten la pròpia mort.

Damunt dels blanchs dies corrents
a cada punt trobes creus negres
quan pe’ls amichs, quan pe’ls passants
de un en un, per tots ells pregues…

Un desig de la majoria de pares de nois i noies amb greus deficiències és acompanyar-los en la seva mort i marxar ells darrere seu, encara que sigui una hora més tard.