Íntima ciutat
El dia de Nadal de 2019, l’Antoni va enviar aquest sonet als membres del consell de redacció de la «Revista d’Igualada».
El dia de Nadal de 2019, l’Antoni va enviar aquest sonet als membres del consell de redacció de la «Revista d’Igualada».
Entre els mesos de juny i desembre de l’any passat, va dur-se a terme a Igualada una experiència
inèdita i reeixida de recitals de poesia en un marc certament original: l’adoberia de Cal Granotes, a la
zona del Rec. El cicle portava el nom «De Pell Sensible» i cada acte s’acompanyava d’un presentador
del poeta escollit, d’un o dos intèrprets musicals i, en certs casos, d’elements d’escenografia teatral.
Joan Vinyoli (Jaume Farrés Cobeta)
Feliu Formosa (Maria Enrich Murt)
Poetes i poeteses d’Igualada (David Soler-Ortínez)
Miquel Martí Pol (Mercè Badal Argerich)
Antonio Machado (Joan Valls Piqué)
Rovira i Virgili (Antoni Dalmau Ribalta)
Josep M. de Segarra (Albert Tulleuda Lari)
El necessari apropament a la figura de Formosa, amb tot, no és solament fruit de la voluntat de commemorar un aniversari. Aquest acostament també respon a la necessitat de continuar fent justícia a un poeta que, malgrat que li hagi arribat tard, ha rebut un reconeixement unànime.
Aquest article és una glossa efectuada a Masquefa per l’autora en l’àmbit de recerca de la seva tesi doctoral, que s’ocuparà precisament de la paròdia catalana durant el franquisme. Aprofitant l’avinentesa del proper inici de l’Any Estellés, exposa quin és l’ús estilístic que fa d’aquesta eina literària el gran poeta de Burjassot, a partir de la seva adscripció temàtica i de la seva periodització o perspectiva històrica.
L’any 1906, considerat el moment fundacional del Noucentisme, és també el moment de l’aparició de la primera edició d’Els fruits saborosos, una obra fonamental en la producció poètica de Josep Carner. Aquest treball, que constitueix una aportació transcendent a l’estudi de l’obra del poeta, mostra l’evolució seguida, al llarg de tres versions diferents, per un dels més cèlebres poemes d’aquest llibre, i acaba donant a conèixer una nova versió de «Les cireres ingènues» desconeguda fins fa ben poc.