El camí ral d’Aragó, existent des d’època medieval, era el camí entre Barcelona i Lleida. Al segle XVIII, arran de l’expansió urbana de la vila d’Igualada fora muralles, el camí ral va deixar de passar pel seu interior.
Notícies, detalls i anècdotes, que ens expliquen com era la vida quotidiana de la població igualadina, al segle XVIII: les relacions entre els poders, la vida dels vilatans, les festes, l’educació, la religió, etc.
Durant segles, les confraries van ser la manifestació d’associacionisme seglar més popular a tot Espanya. Nombroses durant l’Antic Règim, a mitjans del segle XVIII se’n comptabilitzaven més de trenta mil en tota la península.
El 26 de març de 1790 es presenten davant el notari Francisco Raurés i Capdevila, dos igualadins, el mestre d’obres Joan Pasqual, de 57 anys i el fuster Josep Biosca, de 45, per fer relació jurada sobre les obres necessàries per a la conservació del patrimoni dels Medinaceli a les baronies de la Conca d’Òdena, la Llacuna i els seus agregats.
A partir de les fonts notarials i dels processos judicials atesa la manca de documentació municipal, aquest article constitueix un tast genèric de la situació del municipi d’Òdena i les poblacions de la baronia de la Conca d’Òdena durant els anys de regnat i domini de Felip V. En aquella època, la primera meitat del segle XVIII, Òdena era un municipi baronial sota el control del duc de Cardona i Medinaceli…
