El poeta Josep Forn i Talló havia compost uns Goigs al Sant Crist d’Igualada per al concurs de l’any 1929. Com que el van nomenar secretari del jurat no va poder presentar el seu treball i va cedir-lo a un amic seu, Marian Serra i Esturí, que va guanyar el concurs.
Una ruta literària és una passejada, amb parades i lectures davant d’uns indrets on els autors es van inspirar. A Calaf s’han seleccionat catorze autors: Alexandre de Riquer, Laureà Figuerola, Jordi Badia, Jaume Cabré, Celdoni Fonoll, Vicent A. Estellés, etc.
Establert a Suècia des dels anys seixanta, Kallifatides té més de trenta llibres publicats en suec. “Una altra vida, encara” és el primer llibre que escriu en grec, després d’un retrobament amb el seu país, la seva llengua, el seu passat i amb ell mateix.
Comentari sobre la quarta obra de narradors de la Catalunya Central que s’agrupen sota el nom de “Lola Palau”. En aquest cas, el repte era d’introduir una varietat de raïm en cadascuna de les catorze narracions, en un homenatge al món del vi i a la gent que el fa.
En la novel·la “Homes en la meva situació” l’autor noruec Per Petterson narra el desfici vital d’Arvid Jansen. La ficció televisiva nòrdica té trets que s’assemblen a la seva veu narrativa, també demana atenció i perseverança per deixar que les històries agafin pes.
El passat 13 de novembre es van commemorar els cent anys de la mort de l’artista modernista Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 – Palma de Mallorca, 1920). A principis d’any, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya declarava aquest 2020 Any Alexandre de Riquer i Inglada,
Reflexió sobre la responsabilitat individual, concretament sobre aquella responsabilitat que les persones tenim en la preservació de la nostra salut.
“Cent ocells de la Pobla de Claramunt”: un llibre de fotografies de cent ocells que volten per la Pobla (i els voltants) realitzades la Mireia P.
Martos. Una publicació impulsada per Anna Gavarró i les Edicions del Molí de Dalt.
Pau Llacuna ha creat la web www.modernismeigualada.cat, que explica aquest moviment artístic d’una manera entenedora i exhaustiva. La web està estructurada en quatre grans blocs: arquitectura, interiorisme, arts gràfiques i, finalment, pintura, escultura i dibuix.
Som a primers de març i una de les titulacions que impartim a l’Institut Químic de Sarrià, el Màster in Global Entrepreneurship Management, ja porta algunes setmanes impartint les classes telemàticament. Els alumnes són a Taipei, confinats, i integren un grup d’uns 40 alumnes internacionals.
El títol d’aquest llibre de Marta Marín-Dòmine —Fugir era el més bell que teníem—, ens situa de ple en el que ha estat un dels principals leitmotiv en la vida de l’autora i de la seva família: la necessitat de fugir; de deixar anar llast i recomençar de nou.
«Així com el de les fulles és l’humanal llinatge». D’aquesta manera tan delicada Montserrat Ros tradueix la sublim reflexió que ens ofereix l’èpica grega sobre la caducitat de la raça dels mortals.
A la pantalla, podem veure una àvia entranyable i la seva jove assegudes en un sofà mirant fotografies antigues. L’àvia diu: «Mira, aquest és l’oncle Ted davant de casa»; la jove agafa la foto amb cara d’avorriment, la mira i l’estripa tot llençant-la en una paperera…
L’ordre del dia (Edicions 62, 2018) d’Éric Vuillard, fou guardonada amb el prestigiós premi Goncourt el 2017. És una obra breu pel que fa al nombre de pàgines, però enorme en la seva grandària literària. Captivadora des de la primera frase, amb una prosa enèrgica, voraç, poderosa.
L’Antígona de Sòfocles. En aquesta obra, la més política de les seves tragèdies, el dramaturg atenès
explorava un dels fonaments del sistema democràtic: el de les lleis i la seva aplicació. Llei i justícia
són una mateixa cosa? Pot el dret substituir l’ètica?
Buscant altres papers, ens ha vingut a les mans una crida igualadina dels Reis d’Orient de la qual, segons sembla, no es tenia constància. Es troba en el fons d’impresos de la impremta de Nicolau Poncell que hi ha a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.
Al final de desembre de l’any 1619, una petita comitiva entrava a la vila d’Igualada. Sabem només el nom de Montserrat Serra, i que amb ella viatjaven el marit, un nombre indeterminat de fills i una neboda… A Moià, la Serra havia estat assenyalada com a membre de «la secta», que era la terminologia de l’època per referir-se a les persones sospitoses de practicar la bruixeria.
Comentaris sobre el llibre d’Alexandre de Riquer amb motiu de la seva reedició.
Quan a John Ford li demanaven què calia per fer una bona pel·lícula, acostumava a dir, sorneguer: «Tres coses: un bon guió, un bon guió i un bon guió». Han passat els anys, han canviat els formats —el millor cinema ara es fa a la televisió—, però la sentència de Ford no ha perdut vigència.
De la polifacètica obra de Maria Aurèlia Capmany —uns seixanta llibres publicats—, hem de destacar la que es considera la seva novel·la més rellevant: Un lloc entre els morts, que és una falsa biografia d’un poeta romàntic anomenat Jeroni Campdepadrós.
Francesc Vicent Escrivà i Morant a l’inici de la Guerra Civil era membre de les patrulles de control d’Igualada. Acabada la guerra, va passar a França i va estar ingressat a l’stalag d’Altengrabow. Va ser deportat al camp de Mauthausen el 26-4-1941 i traslladat a Gusen el 20-10-1941. Va morir en aquest darrer camp.
Tarragona, 6 d’octubre de 2018. XXVII Concurs de Castells… Abans havia caminat per la riba de la Mediterrània i m’havia impressionat la part històrica de la ciutat. Em va cridar l’atenció la presència a les finestres de banderes amb barres vermelles sobre fons groc i de llaços grocs.
… Cercava l’autora d’un recull de deu relats que inaugurava un nou segell d’Edicions de l’Albí (la col·lecció es diu «Altres veus, altres àmbits», en un bonic homenatge a la primera novel·la de Truman Capote), un recull insòlit que portava per títol Que Déu ens agafi confessats, i un subtítol encara més agosarat: El Deu Manaments, revisitats.
Aquest setembre es compleixen els cent cinquanta anys del naixement del mestre impressor i industrial tipogràfic Ramon Tobella i Castelltort. Malgrat l’alta qualificació professional que sempre ha merescut, ens temem que avui és un perfecte desconegut per als igualadins.
Cal fer l’elogi, just i necessari, d’un dels programes més innovadors que s’han vist darrerament a TV3. M’estic referint al programa cultural intitulat This is Art, conduït per Ramon Gener (Barcelona, 1967) i estrenat, en la seva primera temporada, el dimecres 29 de novembre del 2017…
