La igualadina Victòria Gual va cursar Filologia Anglo-Germànica a la Universitat de Barcelona i, en acabar, va aconseguir una beca de “la Caixa”, l’any 1988, per anar a Oxford a fer un màster sobre «El teatre i el drama de Shakespeare». Professionalment, es va dedicar a la traducció, a fer crítica literària i a l’ensenyament.
Josep Maria Vives i Vidal (Igualada, 1926) és empresari, activista cultural i pare de família. Forma part d’una generació d’empresaris que als anys cinquanta, quan tot just començàvem a sortir de la postguerra, van muntar a Igualada unes empreses que amb els anys van esdevenir referents a nivell espanyol i, en algun cas, a nivell europeu.
Dir Carles Subirana i Rovira (Igualada, 1961) és dir natació, inquietud, innovació, aventura. Carles Subirana és sinònim de repte. Ara mateix, es troba a l’Índia, al capdavant de la Glenmark Aquatic Foundation, un projecte esportiu dedicat a impulsar la natació de nivell i focalitzat en tres centres d’operacions: Mumbai, Delhi i Bangalore.
El Pol Makuri Redolad Garcia és un esportista especialitzat en esquí de fons adaptat, però també competeix en curses ordinàries en les quals, tot i la seva afectació, queda en les posicions més avançades. La seva és una història de superació, un repte que la vida li ha posat al davant i al qual ha plantat cara i s’hi ha sobreposat a través de l’esport.
La Stephanie Marko em rep a la seu d’Stikets, un espai obert, diàfan i ple de color. Alegres vinils, fotografies i post-its decoren les parets, la caputxeta, mussols de colors, estrelles, flors, pirates… i des d’on seiem, veiem les taules de treball i reunió, una cuina office, i tota l’àrea de treball, des de la manipulació i l’ensobrat als dissenyadors, programadors, màrqueting i les màquines que fan les ara ja famoses etiquetes.
Entrevista. Parlarem amb en Joan de la seva vessant com a pedagog, però cal recordar que professionalment va ser dissenyador tècnic tèxtil, tant de punt com a la plana. Va fer jacquards per
a diverses empreses: Tricots Puig, Prat, Cal Font i Lutex SA.
[…] aquesta memòria prodigiosa és un esplèndid obsequi d’uns capítols interessantíssims i quasi desconeguts de llargues dècades del passat de la nostra ciutat, en les quals ella ha participat o bé n’ha estat protagonista. És, doncs, tot un referent a l’hora d’il·lustrar de manera molt precisa la història del jutjats d’Igualada.
Hi ha moltes Marines Llansana. La primera que vaig conèixer, de petit, va ser la Marina monitora de la coral infantil Els Verdums, una Marina implicada en el teixit associatiu d’Igualada des de diverses entitats. Els Verdums, els Moixiganguers o el Col·lectiu Propatgesses en són tres exemples.
Llicenciada en Filologia i Periodisme, també existeix la Marina periodista al Regió7, a l’Avui o a l’extinta Catalunya Cultura de Catalunya Ràdio. Amb un compromís polític inalterable, també hem conegut la Marina diputada al Parlament de Catalunya i portaveu nacional d’ERC.
Màrius Mollà i Roca (Igualada, 1966) ha publicat novel·les històriques amb diversos pseudònims. Com a Andrés Vidal…
La senyora Pilar camina amb pas feixuc però ferm pel passadís. No surt al jardí però el contempla, ja que és un dels racons de la casa que més li agrada.
El Màrius Rossell és puntual. Sempre ho és, afirma, “perquè tinc el temps just i calculat per fer cada cosa“. Vius el moment? “Sí, ho intento, al màxim“…
L’igualadí Jordi Balsells i Valls (Igualada, 1972) és vicepresident de la marca Desigual a Àsia-Pacífic. La seva trajectòria professional corrobora que és un dels màxims exponents d’un sector que a Igualada va ser referent a escala nacional. Balsells ha viscut durant dos anys a Hong-Kong en una aventura professional en la qual s’ha endinsat tota la família. Després d’aquest parèntesi vital, ha tornat a Igualada. I només baixar de l’avió, amb els peus a Igualada però amb el cap a Hong-Kong, hem volgut saber com ha viscut des de la distància l’evolució d’Igualada, l’evolució del sector tèxtil i quin seguiment ha fet de la política local i nacional.
Josep Mussons (Igualada, 1925) forma part d’una primera generació de la postguerra que va desplegar un considerable activisme en terrenys molt diversos: en el seu cas, en el món empresarial, esportiu i associatiu. Aquesta entrevista recull la trajectòria de la seva vida i analitza diverses facetes i opinions d’un personatge certament conegut que ha mantingut sempre un caràcter bonhomiós i una gran fidelitat als seus orígens.
Enric Morist és un igualadí que coordina la Creu Roja Catalunya. Partint de la gravetat de la crisi econòmica actual, aquesta entrevista dóna a conèixer la tasca de l’entitat que representa, així com el dramatisme de la situació en què viuen amplis sectors de la nostra societat i la resposta que pot oferir-se a un panorama que no sembla pas que pugui canviar en un termini curt.
Joan Armengol (Igualada, 1934) és un veterà periodista i radiofonista que al llarg de la seva vida professional ha entrevistat milers i milers de personatges famosos i que ha merescut tota mena de guardons. Aquesta entrevista, doncs, fa un seguiment d’una llarga trajectòria que justament va començar als quinze anys a la seva ciutat natal i que després va desplegar-se amb èxit pels principals mitjans radiofònics i televisius de Catalunya.
El personatge entrevistat en aquest número va néixer a Manresa (1977), però és fill i nét de calafins. Després de la seva etapa de sòlida formació a Barcelona, Londres i Boston, actualment és catedràtic d’Economia a la London School of Economics. L’entrevista repassa la seva trajectòria vital i dóna a conèixer també els seus punts de vista entorn de temes tan interessants com el funcionament de la Universitat, la crisi econòmic actual o les perspectives de la independència de Catalunya.
Martí Duocastella Solà (Calaf, 1982) és un jove doctorat en Física que viu i treballa a 90 km de Nova York, concretament a Princeton, on hi ha una de les millors universitats del món. En aquesta entrevista ens explica com hi ha anat a parar, quina és la seva activitat actual i com veu la progressió dels seus estudis i l’estat actual de la nostra universitat, des de la perspectiva sens dubte singular que atorguen la distància i l’experiència americana.
Agnès Ros és una dissenyadora de Ponts que un bon dia es va traslladar amb el seu marit a viure a Igualada i van acabar arrencant una empresa pròpia, Messcalino, el 1985. Primer només dissenyaven jerseis per a home, però després ja van començar una col•lecció femenina, van expandir la seva activitat i avui ja compten amb vuit botigues arreu de Catalunya. Aquesta entrevista ens mostra la seva trajectòria i la seva manera d’entendre i abordar la feina.
