Jocs de paraules

El carrer de la Mare de Déu de la O és un carrer modest, però situat en un indret estratègic: està adossat a la basílica de Santa Maria i es troba on va néixer la ciutat.

El dia de Nadal de 2019, l’Antoni va enviar aquest sonet als membres del consell de redacció de la «Revista d’Igualada».

L’Ajuntament de Boira, a la vall del Marinat, entre la Trona del Bisbe i el Peu del Botifler, ha obert una borsa de treball després d’una baixa al Departament de Reencarnacions. La plaça és temptadora, perquè amb el panorama de crisi general no hi ha res com un lloc segur a l’administració…

Estudi sobre el topònim Sant Pere Desvim o Sant Pere del Vim o Sant Puvim, denominacions totes elles corresponents a un nucli de cases del municipi de Veciana. L’església de Sant Pere del dit nucli és d’estructura romànica, pertany a l’antiga parròquia de Sant Salvador de Miralles i existia ja abans de 1023.

Recopilació i estudi dels mots que el magne “Diccionari català-valencià-balear” (DCVB), d’Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, localitza a la vila de Calaf.

En l’aspecte verbal, els prejudicis i les discriminacions socials es reflecteixen en els usos del llenguatge, de manera que per a eliminar-los cal actuar sobre el lèxic i fomentar un llenguatge inclusiu, lliure d’expressions ofensives i vexatòries per a qualsevol grup humà.

El dia 11 de març del 2020 érem encara lliures. Sentíem l’alè del món, de la creativitat, del futur i de l’esperança. Tot era possible i tot depenia, o ens ho semblava, de nosaltres.
L’endemà, l’endemà mateix, al vespre, no teníem cap d’aquells somnis. Va ser quan queia la nit que ens van manar que ens confinéssim.

Hi ha a Catalunya tres llengües d’un arrelament històric inqüestionable. Totes tres estan reconegudes legalment, però dues són oficials oficials, i la tercera només té un reconeixement jurídic que li hauria de garantir la protecció i la promoció. Parlem del català i de l’aranès per una banda (les oficials oficials) i de la llengua de signes catalana per l’altra .

La Biblioteca Central d’Igualada organitza, al voltant de Tots Sants i des de l’any 2011, el concurs de microrelats de por «Uuh!», nom que ja suggereix una sensació d’ensurt o de por, segons el to que se li doni. Durant aquests vuit anys s’han presentat molts microrelats a concurs i ara volem recordar els que han estat reconeguts amb el primer premi, fins a la data d’avui.

Relació de novel·les, obres de teatre, narracions, articles i altres escrits de Josep Vidal Cadellans.

“Plenitud”. “En memoria de un hombre no conspicuo”. “Poema impetuoso de la ciudad sin Acrópolis”.

Josep Vidal Cadellans sembla que va escriure a Igualada i en només vint dies, bona part de la novel.la No era de los nuestros, que seria la guanyadora del Premi Eugenio Nadal 1958, el més important de l’època a l’estat espanyol. Però, ¿com era la Igualada on va venir a viure i a escriure Vidal Cadellans, aquell escriptor jove, que passejava sovint amb un aire introvertit…?

L’any 1899, Joan Serra i Constansó, publicista i polític, sens dubte l’igualadí més rellevant d’aquell temps del canvi de segle, vivia a Barcelona, on s’havia traslladat cap a la primavera de 1895. Allí, a més de prosseguir el seu activisme republicà, va freqüentar la tertúlia del cèlebre local d’Els Quatre Gats, on va establir relacions amb molts dels membres més conspicus i assidus de la taverna modernista.

Introducció: A.D.R. (Antoni Dalmau Ribalta)

L’amiga i escriptora Maria Enrich ens proposa una excursió a l’Escala (a la M. Teresa Miret, l’Antoni
Dalmau i jo) per conèixer el Clos del Pastor (el Museu-Arxiu de Caterina Albert). Hi vam anar el dissabte 26 de novembre, i ens va acollir i atendre fantàsticament el nebot de l’escriptora: el musicòleg i compositor Lluís Albert.

Damunt dels blanchs dies corrents
a cada punt trobes creus negres
quan pe’ls amichs, quan pe’ls passants
de un en un, per tots ells pregues…

Aquesta narració vol ser un homenatge a Ramon Llull (1232-1316), un dels escriptors més importants de la literatura universal, en el 700è aniversari de la seva mort. Els fragments en negreta pertanyen al seu Llibre d’Amic e Amat (1276), una meravella que tothom, tard o d’hora, hauria de llegir.

La noia del control la va mirar amb aquell somriure indulgent, com si li perdonés alguna cosa. Ella ja hi estava acostumada a aquelles mitges rialles.

Ara que, a l’inici del segon mil·lenni, la indústria tèxtil igualadina ha tancat un cicle de la seva prolongada història, reproduïm un bell treball literari que l’il·lustre igualadí Jaume Serra i Iglesias (1853-1938) va veure guardonat en el Certamen Científic i Literari que l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera va celebrar per la Festa Major de 1893.

L’autor d’aquest conte va néixer a Sabadell el 1963. És periodista i escriptor, i recentment ha publicat la novel•la Maria Closa (2012).

Aquest és un conte inspirat pels luctuosos esdeveniments de l’«assassí de Tolosa de Llenguadoc», Mohamed Merah, i l’assalt a l’apartament on s’havia atrinxerat el 21 de març de 2012. N’és l’autor Màrius Mollà i Roca (Igualada, 1966), un enginyer industrial que recentment ha destapat que es troba al darrere del pseudònim Andrés Vidal, l’autor de tres autèntics best-sellers que s’han produït darrerament entre nosaltres.

Article introductori per situar l’escriptor i la seva obra.

Aquesta vegada, les pàgines de la revista que incorporen textos literaris de creació reprodueixen quatre contes d’un important autor «clàssic», nascut a la vila de Calaf l’any 1856: ens referim a l’artista polifacètic Alexandre de Riquer. Així, doncs, es transcriuen els contes següents: «Santa Innocència», «Antonieta», «Tempesta d’estiu» i «Els boletaires». El text s’acompanya així mateix d’alguns gravats inèdits pertanyents a una col•lecció particular.

L’autor d’aquests dos contes inèdits és un escriptor nascut a Igualada el 1967 que ha guanyat diversos certàmens, tant en l’àmbit de la novel•la com del conte. Aquí ens ofereix una mostra de la seva interessant producció literària.

L’autora d’aquests textos que es publiquen en l’espai de creació literària de la revista és una periodista igualadina que ha treballat a la ràdio i a la premsa i que ha publicat la novel•la El abrazo náufrago (2007). En els darrers temps, Mireia Rubio ha explorat amb èxit el terreny dels anomenats microrelats o relats o contes brevíssims, dels quals ens ofereix en aquest número una bona mostra en català.

En aquest número de la Revista d’Igualada”, la secció dedicada a la creació literària publica un conte de l’escriptora igualadina i membre del consell de redacció de la revista Maria Enrich Murt (Igualada, 1957). Aquesta vegada la temàtica del conte té la particularitat de fer referència al tema que s’ha desenvolupat en les pàgines anteriors del mateix número i que tracta dels anomenats palíndroms, un aspecte certament ben peculiar del llenguatge.”