La postada dels llibres

El Dalmau novel·lista el conformen set novel·les publicades entre 1994 fins al 2006: un període determinat que més endavant no tindrà continuació de cap mena.

La ciutat d’Igualada era l’entorn natural de l’Antoni. Era el seu paisatge més proper, no solament per haver-hi nascut i viscut sinó perquè la coneixia i l’estimava.

En un número d’homenatge a l’Antoni Dalmau, hi havia d’haver un espai dedicat a la seva relació amb la literatura infantil i juvenil, el que comunament en diem LiJ.

Darrere el nom d’aquesta narració, s’amaga una història d’amistat i afectes entre dues poblacions allunyades i diferents. Uns personatges units per idees comunes d’amor a l’art, a la fe catòlica i a la pàtria catalana: el dibuixant Junceda, el poeta Josep Forn Talló i l’artista i industrial Pere Borràs Estruch.

El desembre del 2020, durant la 70 edició dels premis literaris de la Nit de Santa Llúcia, es va atorgar el premi de poesia Carles Riba a Miquel Desclot, pel seu poemari Despertar-me quan no dormo. Els mots d’agraïment que el poeta va pronunciar són un diagnòstic lúcid i clarivident de la situació sociopolítica catalana dels darrers temps.

Relació de llibres i estudis publicats durant l’any 2020 per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia.

Entre 2002 i 2014, George Steiner va concedir una sèrie d’entrevistes, en què manifestava les seves opinions sobre aspectes de l’actualitat i parlava de qüestions més personals. Es van editar amb el títol “Un largo sábado” i mostren un rostre proper de l’humanista.

Capítol 7, «Meditacions». El problema dels que teniu estudis és que menyspreeu les vostres llengües. No us agrada enraonar amb la gent normal i corrent. Però de què serveixen els estudis si no pots compartir-los amb la teva pròpia gent?

Ngugi wa Thiong’o és un escriptor nascut a Kenya que ha passat gran part de la seva vida a l’exili. La seva història reflecteix prou bé el curs de la literatura africana, i com la tria de la llengua ha acabat convertint-la en un producte de consum per a occidentals benpensants.

Relació de llibres publicats durant l’any 2019 per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia.

Vida i obra d’un cretenc universal. El poeta Nikos Kazantzakis neix el 1883, en el si d’una família benestant, quan Creta es trobava encara sota el jou de l’Imperi Otomà.

La figura de Soldevila no ha estat prou reivindicada ni ha gaudit d’un reconeixement que vagi en concordança amb el pes que va tenir en l’àmbit de la cultura catalana de la seva època. Fanny narra les vicissituds d’una noia jove de família burgesa barcelonina, davant la situació de precarietat familiar.

Recorregut d’un itinerari per alguns títols emblemàtics de la filmografia d’Ingmar Bergman, a partir d’un criteri d’afinitat personal —però documentat en fonts objectives i més expertes—, que vol ser alhora una invitació al visionat d’aquestes peces cinematogràfiques magnífiques i vigents malgrat la distància en el temps en què foren realitzades.

Relació de llibres publicats durant l’any 2018 per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia.

Un gramàtic qualsevol no és el millor candidat per dir frases cèlebres: però Pompeu Fabra no era un gramàtic qualsevol. Per això va dir algunes frases molt significatives quan ja era una mica gran i una colla de fabrians les ha difós al llarg dels anys; també al llarg de l’Any Fabra.

El 2018 s’ha celebrat el centenari de Manuel de Pedrolo. L’efemèride ha servit per rescatar i reivindicar el seu ingent llegat literari, que va tocar tots els gèneres. La seva obra per excel·lència, El mecanoscrit del segon origen, ha eclipsat massa sovint altres creacions de l’autor de l’Aranyó. Entre aquestes, Totes les bèsties de càrrega, una novel·la escrita el 1965.

El 25 de gener d’aquest 2018 es complien cent trenta-sis anys del naixement de Virginia Woolf (Londres, 1882-1941), probablement l’escriptora més influent en la narrativa del segle XX. En fa noranta que un dels seus títols més fascinants i alhora inclassificables, “Orlando. A Biography”, aconseguia un important èxit de vendes malgrat les reticències inicials del món editorial.

Relació de llibres publicats durant l’any 2017 per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia.

Si, en les nostres latituds, el teatre medieval no passava de ser, almenys fins als anys 60, un extravagant
objecte d’estudi, incert i trencallós com una mòmia en mal estat, Josep Romeu i Figueras va ser el seu revivificador, no pas amb sessions úniques i privades, ans amb una projecció espectacular que va permetre descobrir al gran públic les enormes possibilitats escèniques i emotives d’aquella dramatúrgia tan ignorada.

Joan Mercader i Riba (1917-1989) ha estat uns dels historiadors generalistes de primera fila que ha dedicat més esforços i temps a fomentar el desenvolupament del que s’acostuma a anomenar la «història local». En el seu cas, la cultura i la historiografia de la seva ciutat nadiua: Igualada.

Relació de llibres publicats durant l’any 2016 per autors anoiencs o bé que fan referència a la comarca de l’Anoia.

L’any 2001, quan em van encarregar de traduir al català “La sombra del viento”, de Carlos Ruiz Zafón, la novel·la no era pas cap èxit. Ara bé, el primer títol de la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats es va anar obrint pas, sobretot a partir dels comentaris elogiosos dels lectors. No era, tampoc, una novel·la premiada. És a dir, que no s’havia posat en marxa, llavors, cap dels mecanismes propis de la indústria editorial.

El dia de Reis de l’any 1959, Josep Vidal Cadellans, un igualadí d’adopció, no es trobava a la sala on s’entregava el premi Eugenio Nadal que havia guanyat. La quinzena edició del premi literari
es fallava al seu favor…

El periodisme que fa Svetlana Aleksiévitx (Stanislawów, territori ucraïnès, 1948), basat sobretot en l’entrevista, és del més alt nivell tant pel que fa al rigor en la metodologia de treball com en els resultats obtinguts que, podem dir-ho ja en aquestes primeres línies, constitueixen un document històric de primer ordre absolutament colpidor.

Ramon Llull va ser un viatger incansable. Les notícies que en tenim sovint ens el mostren recorrent camins, planificant estades o bé navegant per la Mediterrània. Malgrat tot, no ens consta que gaudís del fet de viatjar.