Panoràmica

Als quinze anys l’Antoni s’integra al Cau, decididament. Ho fa perquè és on vol anar. També és on té els amics i companys d’escola.

Una evocació personal, tant en la dimensió política com en altres afinitats:  el pas per l’escoltisme,  la dimensió montserratina, l’hoquei sobre patins, la història…

Antoni Dalmau no va dubtar mai a l’hora de posicionar-se al costat de la democràcia i del dret a decidir. Ni tampoc va deixar mai de recordar quina era la seva pàtria.

En la primera reunió de la «Revista d’Igualada», l’Antoni em va dir que jo havia d’escriure un article per al qual ell ja tenia el títol: «El català: una llengua en perill d’extinció?»…

La Llei que va representar un progrés en el tractament jurídic de la llengua catalana i un debat social sobre el paper de la llengua i el fet nacional.

Dalmau va entendre, en les seves responsabilitats a Igualada i a Barcelona, que aquest carrer era d’anada i tornada, i que podia obrir portes a  idees, projectes i realitats.

Quan l’Antoni feia de polític, les circumstàncies ens van posar providencialment a prop. En concret, quan fou nomenat diputat de la nova àrea d’ensenyament, el 1981…

… ideals: la fe cristiana, la vida i la família, el respecte a la persona, l’amor a Catalunya, la dignitat de les institucions, el valor de la cultura i l’amor al treball acurat.

Mai no vaig saber què entrava abans a l’estudi de ràdio o al plató de televisió. Si ell o el seu somriure.

Des de la comarca ja trobem a faltar l’amic igualadí amb mirada àmplia sobre l’Anoia.

Antoni Dalmau era un apassionat de les biblioteques, i dels arxius. El món bibliotecari el recordarà sempre.

L’Antoni va haver d’afrontar reticències pel fet de militar en una força política d’esquerres, i ho va fer amb una forta convicció personal i una gran capacitat per dialogar.

Entre les “Lletres a Lucili” i les “Cartes a un jove poeta” hi ha múltiples similituds. Totes dues fan ús del gènere epistolar com a vehicle per a reflexions sobre l’amor, la mort i la solitud i tenen l’objecte principal d’educar un destinatari més jove i inexpert.

El 17 de juliol es destapaven a la plaça de Cal Font  les onze grans lones que cobrien el mural de Joan Fontcuberta, Mirades des del confinament. Les xifres parlen per si soles: 39.600 fotografies, 42 metres de llargada i un procés laboriós de disseny i construcció durant catorze mesos, sota l’impuls d’Òmnium Cultural, el Festival Cruïlla i l’Ajuntament d’Igualada.

Hi ha una cançó popular d’origen australià que molta gent considera l’himne no oficial d’Austràlia, intitulada Waltzing Matilda (que
podríem traduir provisionalment com «Ballant amb Matilda»), de la qual s’han fet múltiples versions i interpretacions.

Alguns artistes i algunes empreses utilitzen l’escàndol per promocionar la seva persona i la seva obra —en el cas dels artistes— i la seva
empresa —en el cas del empresaris. Alguns casos d’estudi: els artistes Salvador Dalí, Pablo Picasso i Marcel Duchamp,
les empreses Ryanair i Desigual o l’activista Enric Duran.

S’analitzen dos principis de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), aprovada el 2000. Són dos aspectes claus de la governança de l’aqüífer: el repartiment de costos i la participació pública.

L’adquisició del llenguatge és un cas d’allò que es coneix com el problema de Plató: com és que els nens adquireixen coneixements gramaticals de la llengua del seu entorn fàcilment, sense esforç ni instrucció, tot i la complexitat del llenguatge?

A Catalunya parlem ara més que mai de presons per la reclusió d’alguns líders socials i polítics independentistes, però la realitat de les presons és molt desconeguda, i en general la societat no n’ha volgut saber mai gran cosa.

El cas català és increïble, perquè Catalunya és una terra d’influencers, però la majoria no es mantenen en la seva llengua materna a l’hora de parlar a la xarxa…

Les emocions durant la pandèmia per la Covid-19. Quins són els efectes psicològics de l’ús de la mascareta? Quines conseqüències està tenint i tindrà l’ús d’aquest objecte, tan antipàtic i imprescindible alhora?

La portada ha estat un pas decisiu per garantir l’abastament, és a dir, per assegurar la disponibilitat d’una dotació amb una quantitat suficient, de forma permanent i amb la qualitat exigida per la normativa sanitària.

Durant la nit de Nadal a l’església de la Llacuna s’interpreta una singular obra musical; és una missa dedicada als pastors. Tot i ser una composició del segle XIX cantada en llatí, s’ha transmès de pares a fills i forma part del corpus de tradicions de la població.

Arran del cinema clàssic de Hollywood, el mafiós —com el cowboy, per exemple— també va trobar el seu lloc dins de la mitologia cinematogràfica. Les tres obres fundacionals del gènere, Little Caesar (Mervyn LeRoy, 1931), El enemigo público (William A. Wellman, 1931) i Scarface (Howard
Hawks, 1932), van configurar, en ben poc temps, una iconografia perdurable.

Moltes vegades, davant d’un esdeveniment cultural, ens quedem en la part més visible, els espectacles, els concerts, els actes al carrer, les xerrades, les exposicions, etc. Però hem de tenir present que tot acte cultural té un rerefons, uns intangibles que aporten un plus de la pròpia activitat: són els retorns culturals al territori on es fa.