Visual

Retrat al carbó d’Antoni Dalmau.

Escultura inspirada en Antoni Dalmau i Ribalta.

L’arquitectura de l’Enric Solsona ha anat més enllà de la tasca de projectar edificacions… Per a ell, la feina ha estat sempre una passió. I, aquesta feina, no es pot entendre sense afegir-hi la seva contribució i compromís per vetllar pel patrimoni cultural i arquitectònic.

Bona part de la llarga trajectòria professional de l’Enric Solsona ha estat dedicada a crear documents de planejament que ordenin satisfactòriament el territori i que protegeixin valors patrimonials i paisatgístics…

Eli Elis, Elisabet Serra, per la seva trajectòria artística, amb una obra i un estil incomparables, ha esdevingut tota una professional de les arts
plàstiques. Els seus dibuixos, il·lustracions senzilles i directes però plenes de missatges, connecten amb la gent.

Presentació de la dibuixant Elisabet Serra Vendrell, Eli Elis. Les seves il·lustracions respiren simpatia, alegria i senzillesa en unes línies plenes de
simplicitat, ben reconeixibles i amb estil definit.

Marcial és un artista complet i polifacètic. Es pot dir, literalment, que ha tocat totes les tecles, des de la pintura, escriptura, poesia, escultura, disseny, fotografia…

Dos articles sobre el dissenyador gràfic Lluís jubert i una mostra de la seva obra.

“Lluís Jubert, un artesà del disseny” per Maria Enrich Murt.

“Al·leluia (sense nombre)” per Pep Valls.

Mostra de dibuixos feministes i amb un toc d’humor de Lola Vendetta / Raquel Riba Rossy.

Feminista, impulsiva, inconformista i´contundent. Així és Lola Vendetta, l’alter ego de l’artista Raquel Riba Rossy (Igualada, 1990). La Raquel ha tingut clar des de ben petita a què es volia dedicar: transmetre missatges a través dels seus personatges i històries.

Enmig d’una ja prolífica obra pictòrica, la Núria Riba i Bosch ha sabut copsar com ningú l’ànima de l’activitat castellera dels Moixiganguers d’Igualada, immortalitzant aquelles seqüències prominents i decisives de la càrrega d’una torre a través d’un art que testimonia l’emoció de cada instant.

… I la Núria és així: compromesa, i ho és amb la terra, amb la gent i amb la feina. Només cal observar-la quan dansa al capdavant de la batucada, o apinyant-se als castells, o en els enormes murals, o en les seves temàtiques agrícoles, o en les escoles d’art on imparteix i comparteix tant la seva saviesa com l’amor i la passió que l’han dut fins a la pintura.

El Pau Badia és un somnàmbul del barricidi. Un somnàmbul que recorre despert la ciutat adormida, la ciutat que s’equivoca i s’enganya, la que persegueix somnis impossibles i models indesitjables mentre desatén les necessitats més bàsiques i prioritàries que la realitat li posa davant dels nassos.

Parlar de l’obra de la Clara Rossy és parlar de matèria i de voluntat. Matèria com la pintura, el paper i darrerament el ferro; voluntat com a sinònim de perseverança en la recerca i en el treball amb la complicitat de la matèria.

Clara Rossy i Ramírez, es va endinsar ben aviat en les arts plàstiques i ha anat perfeccionant la tècnica fins a obtenir el grau en Belles Arts. S’ha interessat en múltiples activitats tant en l’àmbit artístic –pintura, gravat, escultura– com en el disseny –interiorisme, moda, fotografia.

Dissenyador, grafista, dibuixant: inquiet creatiu. Aquests adjectius són el resum dels 66 anys de l’igualadí Josep Maria Rosich. Tota una vida lligada al dibuix, al disseny i a la il·lustració: com a
professió, com a passió i com a manera d’entendre el món. I no podia ser de cap altra manera, ja que
res no és casual en la trajectòria d’en Josep Maria: neix, creix i es desenvolupa professionalment lligat
als seus temps, a la seva cultura i al seu territori, Igualada i Catalunya.

Rosich entra en el disseny de manera natural. El seu entorn, l’exigència que comporta —i en
competència moltes vegades amb les grans agències de publicitat—, el porten a assimilar aquells
postulats acadèmics del que en diran Disseny Gràfic.

Joan Saló desafia les oposicions clàssiques entre dibuix i color, entre gest i camp de color, alhora que propicia la trobada entre la mística oriental i les tradicions occidentals. És l’espectador qui escollirà un o altre camí interpretatiu en funció de la seva experiència contemplativa.

Dolors Gómez i Ramon va tenir una intensa vida social a la ciutat, va ser una de les fundadores de l’escoltisme a la ciutat i va pertànyer a l’Acció Catòlica. Va estudiar dibuix amb Miquel Llacuna. La seva idea, des de sempre, va ser anar a missions per ajudar al altres i per això va estudiar Practicant de Medicina a la Universitat de Barcelona.

El color imprès damunt la coberta ha estat el vestit canviant de la nostra revista al llarg de 50 números.

La creació artística d’en Miguel és àmplia. Ha experimentat en diferents suports i tècniques: paper, tela, fusta, llapis, pintura, collage… I també ha realitzat algunes escultures. L’esperit inquiet de l’artista fa que la seva obra estigui en constant evolució i no deixi indiferent l’espectador, que, en contemplar-la, s’imbueix del seu missatge.

Fer una fotografia és, avui en dia, més fàcil que mai. Com a resultat dels avenços tecnològics, la imatge fotogràfica ha esdevingut omnipresent. Es multipliquen els dispositius (el mòbil, la tablet, la càmera…) que permeten obtenir imatges de la realitat, i, al mateix temps, creixen les possibilitats de compartir aquestes fotografies (a través de les xarxes socials, per exemple) a una velocitat abans impensable.

Si hi ha res millor que créixer envoltada de pintures, jo no ho conec. Desedamas són la Cecília i la Mercè, dones, germanes…

Volem parlar-vos d’aquestes dues germanes igualadines que van deixar feines segures per fer el que els agradava.

Potser no sabeu que els edificis que estan il·lustrats en els bitllets d’Euro no existeixen. Són
representacions de diferents estils arquitectònics que trobem per Europa però no n’hi ha cap de real, i és que ningú no volia picabaralles entre estats o ciutats per veure qui hi tenia més o menys presència.